Zamenis scalaris. Serp blanca.

Exemplar juvenil atropellat

Família: Colubridae. 

Gènere: Zamenis. 

Espècie: Zamenis scalaris. 

Nom Valencià: Serp blanca. 

Nom Castellà: Culebra de escalera

Nom Anglés: Ladder Snake

De grandària mitjana, pot arribar a mesurar 1,6 metres. Els exemplars joves tenen un color més grisenc amb unes taques negres en el dors en forma d'escala. A mesura que envelleixen van perdent les taques dels trams d'escala, quedant al final dues línies negres en el dors, sent el color del cos marró groguenc. Les seues pupil·les són redones i de color negre. No és verinosa. Molts exemplars moren atropellats a la primavera i estiu. Viu en camps de cultius pròxims a la muntanya mediterrània en els quals s'alimenta de micromamifers als quals mata per asfíxia, mitjançant constricció. Caça a l'alba i al capvespre.  On hi ha colobres, desapareixen els rosegadors.  Així mateix, és presa de l'Àguila serpera. Al vespre s'aixopluguen en caus abandonades de rosegadors. A l'octubre o novembre depenent del fred, comença l'ensopiment, que pot durar quatre o cinc mesos. En climes més càlids com el nostre s'escurça aquest període.

Localitat de les fotografies: Relleu. 

Medium in size, it can measure up to 1.6 metres. The young specimens have a more greyish colour with black spots on the back in the form of a ladder. As they age they lose the marks on the flight of stairs, leaving two black lines at the end at the back, the colour of the body being yellowish brown. The pupils are round and black in color. It is not poisonous. Many snakes get run over and killed in Spring and Summer. It lives in cultivated fields near the Mediterranean forest where it feeds on small mammals that it kills by suffocation through constriction. They hunt at sunrise and sunset. Where there are snakes, rodents disappear. In turn, it is prey to the short-toed eagle. At dusk they shelter in abandoned rodent furrows. In October or November, depending on the cold, dormancy begins, which can last four or five months. In warmer climates like ours this period is shortened.

De tamaño mediano, puede llegar a medir 1,6 metros. Los ejemplares jóvenes tienen un color más grisáceo con unas manchas negras en el dorso en forma de escalera. A medida que envejecen van perdiendo las manchas de los tramos de escalera, quedando al final dos líneas negras en el dorso, siendo el color del cuerpo pardo amarillento. Sus pupilas son redondas y de color negro. No es venenosa. Muchos ejemplares mueren atropellados en primavera y verano. Vive en campos de cultivos cercanos al monte mediterráneo en los que se alimenta de micromamiferos a los que mata por asfixia, mediante constricción. Caza al amanecer y al atardecer.  Donde hay culebras, desaparecen los roedores.  A su vez, es presa del Águila culebrera. Al anochecer se guarecen en huras abandonadas de roedores. En octubre o noviembre dependiendo del frío, comienza el aletargamiento, que puede durar cuatro o cinco meses. En climas más cálidos como el nuestro se acorta este periodo.

Mimetisme.

Mimetisme.
Propietat que tenen alguns animal per imitar la forma o el color dels éssers o les coses que tenen a prop per tal d’amagar-se o de defensar-se d’algun perill.

Mimicry
A property which some animals and plants have to imitate the shape or colour of living things or things that are nearby to hide or defend themselves from danger.

Mimetismo.
Propiedad que poseen algunos animales y plantas para imitar la forma o el color de los seres vivos o cosas que tienen cerca para esconderse o defenderse de algún peligro.

07/06/2020

Podarcis hispanica. Sargantana ibérica.

Família: Lacertidae. 

Gènere: Podarcis. 

Espècie: Podarcis hispanica. 

Nom Valencià: Sargantana ibérica. 

Nom Castellà: Lagartija ibérica. 

Nom Anglés: Iberian Wall Lizard.

Sargantana típicament rupícola (viu entre o prop de les roques). El cos i cap bastant plans, en els quals sobreïxen els ulls, la qual cosa li permet mirar des dels buits en les quals es refugia. La coloració va del marró al crema, a vegades verdosa. A l'esquena se sol veure una línia bifurcada com es pot observar en una de les fotografies. En els costats es poden veure a vegades dues línies gruixudes. En els joves solen tindre la cua de color verdosa, que en cas d'un atac la desprenen, desviant l'atenció del depredador i salvant la vida. Li agrada prendre el sol prop del seu refugi. S'alimenta d'insectes i aranyes.

Localitat de les fotografies: Relleu. 

Data: 2020.

A typical rock lizard (lives between or near rocks). The body and head are quite flat, from which the eyes protrude, allowing it to look out from the hollows in which it takes refuge. The colouring ranges from brown to cream, sometimes greenish. A forked line is usually seen on the back, as can be seen in one of the photographs. Two thick lines can sometimes be seen on the sides. Youngsters usually have a greenish tail, which in the event of an attack they detach, diverting the attention of the predator and saving its life. They like to sunbathe near their shelter.  They feed on insects and spiders.

Lagartija típicamente rupícola (vive entre o cerca de las rocas). El cuerpo y cabeza bastante planos, en los que sobresalen los ojos, lo que le permite mirar desde las oquedades en las que se refugia. La coloración va del marrón al crema, en ocasiones verdosa. En la espalda se suele ver una línea bifurcada como se puede observar en una de las fotografías. En los lados se pueden ver en ocasiones dos líneas gruesas. En los jóvenes suelen tener la cola de color verdosa, que en caso de un ataque la desprenden, desviando la atención del depredador y salvando la vida. Le gusta tomar el sol cerca de su refugio. Se alimenta de insectos y arañas.

No tingues pressa al volant, per favor.

No tingues pressa al volant, per favor. 

Aquests dies estem veient les cries de perdiu, algunes vegades als costats dels camins, unes altres travessant les carreteres. Els seus moviments són impulsius, la mare sol controlar bé als seus pollets, però sempre hi ha algun despistat. 

En la fotografia he posat un número als tres pollets de perdiu que es veuen. En total anava la mare i 9 pollets. Com a curiositat es pot veure el to polsós de la mare, fruit d'un bany de terra per a eliminar paràsits del seu plomatge. 

Per favor, No tingues pressa al volant. 

Slow down, please

At the moment, we can see partridges. Sometimes on the side of the road, at other times crossing the roads. Their movements are impulsive. The mother usually controls her offspring well, but there are always some that are clueless!!

In the photograph, I have numbered the three partridge chicks that can be seen. In total there was mother and 9 chicks. Interestingly, you can see the dusty tone of the mother from having a dust bath to eliminate parasites from its plumage.

Please, slow down.

No corras, por favor. 

Estos días estamos viendo las polladas de perdiz, algunas veces a los lados de los caminos, otras cruzando las carreteras. Sus movimientos son impulsivos, la madre suele controlar bien a sus retoños, pero siempre hay alguno despistado. 

En la fotografía he puesto un número a los tres pollitos de perdiz que se ven. En total iba la madre y 9 pollitos. Como curiosidad se puede ver el tono polvoriento de la madre, fruto de un baño de tierra para eliminar parásitos de su plumaje. 

Por favor, no corras.

Carduelis carduelis. Cadernera.

Família: Fringillidae.
Gènere: Carduelis.
Espècie: Carduelis carduelis.
Nom Valencià: Cadernera, Cagarnera, Carganera.
Nom Castellà: Jilguero.
Nom Anglés: Goldfinch.

Les caderneres adults són inconfusibles, és una d'aqueixos ocells que tots coneixem. Tant pel seu plomatge com pel seu cant. Té una longitud de 12 cm i una envergadura alar de 21 a 25 cm. La seua cara roja, ales negres amb franja groga, la cua escotada amb puntes blanques en els extrems de les plomes laterals d'aquesta, els distingeixen de qualsevol altre ocell. Els trobem en el camp, parcs, en el riu i el seu entorn, etc. És un ocell granívor, amb preferència per les llavors dels cards i centaurees. De fet el nom científic “Carduelis carduelis” i en Valencià “Cadernera” venen del nom del card en llatí “carduelis”. A l'hivern venen de països més del nord (Anglaterra, França, Alemanya, etc…) a terres més temperades. Formant-se bàndols de caderneres, passerells, gafarróns, etc., a la recerca d'aliment. 

Localitat de les fotografies: Relleu.

Adult goldfinches are unmistakable. It is one of those birds that we all know. Both for its plumage and for its singing. It has a length of 12 cm and a wing span of 21 to 25 cm. Its red face, black wings with a yellow stripe and its low-cut tail with white tips at the ends of its lateral feathers, distinguish them from any other bird. We find them in fields, parks, at the river and its surroundings etc. It is a granivorous bird, with a preference for the seeds of the thistle families . In fact the scientific name "Carduelis carduelis" and in Valencian "Cadernera" comes from the name of the thistle in Latin “carduelis”. In Winter they come from more northern countries (England, France, Germany, etc ...) to more temperate lands. Forming flocks of goldfinches, linnets, serins, etc. in search of food. 

Los jilgueros adultos son inconfundibles, es una de esas aves que todos conocemos. Tanto por su plumaje como por su canto. Tiene una longitud de 12 cm y una envergadura alar de 21 a 25 cm. Su cara roja, alas negras con franja amarilla, la cola escotada con puntas blancas en los extremos de las plumas laterales de esta,  los distinguen de cualquier otro pájaro. Los encontramos en el campo, parques, en el río y su entorno, etc. Es una ave granívora, con preferencia por las semillas de los cardos y centaureas. De hecho el nombre científico “Carduelis carduelis” y en Valenciano “Cadernera” vienes del nombre del cardo en latín “carduelis”. En invierno vienen de países más norteños (Inglaterra, Francia, Alemania, etc…) a tierras más templadas. Formándose bandos de jilgueros, pardillos, verdecillos, etc., en busca de alimento.