Silene vulgaris. Conilletes, esclafidors.

Família: Caryophyllaceae. 

Gènere: Silene. 

Espècie: Silene vulgaris. 

Nom Valencià: Conilletes, esclafidors. 

Nom Castellà: Collejas. Conejera. 

Nom Anglés: Bladder Campion. 

La podem trobar en camps agrícoles, camps abandonats i en les voreress dels camins. Arriba a aconseguir un metre d'altura, fulles lanceolades de color verd. Flores amb un calze unflat i pètals blancs, que li donen una imatge molt característica. Les seues fulles es consumeixen abans que florisca la planta i prèviament bullides en ensalades, truites, bullits… 

El seu nom científic Silene vulgaris, prové Silene de Sileno representat habitualment amb el ventre unflat, preceptor de Dionisio i vulgaris en llatí comú. 

Localitat de les fotografies: Relleu. 

Data: 2020. 

It is found in agricultural and abandoned fields and on the sides of the roads. It reaches a metre in height with lanceolate (spearlike) green leaves. The flowers have a swollen calyx and white petals, which give it a very characteristic image. Its leaves can be consumed before the plant blooms and were previously boiled for salads, omelettes and stews...

Its scientific name Silene vulgaris, comes from Silenus (an aged satyr), usually represented with a swollen belly, who was the preceptor (instructor) of Dionysus and vulgaris means common in Latin.

La podemos encontrar en campos agrícolas, campos abandonados y a los lados de los caminos. Llega a alcanzar un metro de altura, hojas lanceoladas de color verde. Flores con un cáliz hinchado y pétalos blancos, que le dan una imagen muy característica. Sus hojas se consumen antes de que florezca la planta y previamente hervidas en ensaladas, tortillas, hervidos… 

Su nombre científico Silene vulgaris, proviene Silene de Sileno representado habitualmente con el vientre hinchado, preceptor de Dionisio y vulgaris en latín común.

Psammodromus edwarsianus. Sargantana cendrosa d'Edwars.

Família: Lacertidae. 

Gènere: Psammodromus. 

Espècie: Psammodromus edwarsianus. 

Nom Valencià: Sargantana cendrosa d'Edwars. 

Nom Castellà: Lagartija cenicienta oriental. 

Nom Anglés: East Iberian Sand Racer 

Fa uns anys apareixia en les guies com Psammodromus hispanicus. En l'actualitat s'ha separat en tres espècies, a Relleu tenim la Psammodromus edwarsianus. Té el cap esclafat i punxegut. El color del cos va del marró al gris, amb dues franges situades als costats del cos de color que va del blanc cremós al verd (mascles en zel). A l'esquena té altres dues franges encara que menys cridaneres. Viu en zones arbustives, timonedes, cultius de secà o abandonats, marges de camins, etc. S'alimenta d'insectes. Una de les seues principals amenaces són els gats assilvestrats.

Localitat de les fotografies: Relleu. 

Data: 2020. 

A few years ago, it appeared in guides as Psammodromus hispanicus. Currently, it has been separated into three species. In Relleu, we have Psammodromus edwarsianus. Its head is flattened and pointed. The body color ranges from brown to grey, with two stripes located on the sides of the body, from creamy white to green (males in heat). On the back it has two other stripes, although less conspicuous. It lives in shrubby areas, thyme, dry or abandoned fields, roadsides etc. It eats insects. One of their main threats is feral cats. 

Hace unos años aparecía en las guías como Psammodromus hispanicus. En la actualidad se ha separado en tres especies, en Relleu tenemos la Psammodromus edwarsianus. Tiene la cabeza aplastada y puntiaguda. El color del cuerpo va del pardo al gris, con dos franjas situadas a los lados del cuerpo de color que va del blanco cremoso al verde (machos en celo). En la espalda tiene otras dos franjas aunque menos llamativas. Vive en zonas arbustivas, tomillares, cultivos de secano o abandonados, márgenes de caminos, etc. Se alimenta de insectos. Una de sus principales amenazas son los gatos asilvestrados.

Zygaena fausta

Família: Zygaenidae.

Gènere: Zygaena.

Espècie: Zygaena fausta.

Nom Castellà: Gitanilla de collar rojo

Nom Anglés: Burnet Moth

Aquesta papallona d'hàbits diürns, està classificada com a nocturna per la seua morfologia. Mesura uns 30 mm. El color de les ales, roig i negre, avisa als seus possibles depredadors de la seua toxicitat, ja que en el seu organisme acumula derivats del cianur. Aquest tipus de coloració vistosa i tòxica, se'l coneix com aposemàtica.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2020.

This moth with diurnal (out in the day) habits is classified as nocturnal due to its morphology (shape). It measures about 30mm. The color of the wings, red and black, warns potential predators of its toxicity, since it accumulates cyanide derivatives in its body. This type of showy and toxic colouration, is known as aposematic.

Esta mariposa de hábitos diurnos, está clasificada como nocturna por su morfología. Mide unos 30 mm. El color de las alas, rojo y negro, avisa a sus posibles depredadores de su toxicidad, ya que en su organismo acumula derivados del cianuro. Este tipo de coloración vistosa y tóxica, se le conoce como aposemática.

Vespula germanica.

Família: Vespidae.

Gènere: Vespula. 

Espècie: Vespula germanica. 

Nom Castellà: Avispa alemana, Chaqueta amarilla.

Nom Anglés: European/German Wasp or German Yellow Jacket.

És una vespa gran, de 12 a 17 mm de longitud. El cap, tòrax i abdomen presenten una coloració groga i taques negres, potes grogues. No perd l'agulló quan pica i pot mossegar. No és agressiva si no se sent en perill. La seua alimentació és oportunista, en la qual inclou, nèctar, fruita, secrecions de pugons, artròpodes (mosques, mosquits, erugues), carronya, etc. Viu en colònies. Després de l'hivern la reina construeix un niu en un lloc sec i protegit, normalment sota terra. La reina s'encarrega de tot fins al naixement de les primeres obreres. Estàs continuen amb la construcció del niu, el seu manteniment i defensa. Cap al final de l'estiu la reina comença a produir els individus reproductius (abellots i futures reines), els quals abandonen el niu per a reproduir-se. Després, les noves reines busquen algun lloc protegit per a passar l'hivern.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2020. 

It is a large wasp 12 to 17 mm long. The head, thorax and abdomen have a yellow colouration and black spots, yellow legs. It does not lose the stinger when it stings and can bite. It is not aggressive if it does not feel in danger. Their diet is opportunistic, which includes nectar, fruit, secretions of aphids, arthropods (flies, mosquitoes, caterpillars), carrion, etc. Live in colonies. After Winter the queen builds a nest in a dry and protected place, usually underground. The queen takes care of everything until the birth of the first workers. They continue with the construction of the nest, its maintenance and defence. Towards the end of the Summer the queen begins to produce the reproductive individuals (drones and future queens), which leave the nest to reproduce. Later, the new queens look for a protected place to spend the Winter.

Es una avispa grande, de 12 a 17 mm de longitud. La cabeza, tórax y abdomen presentan una coloración amarilla y manchas negras, patas amarillas. No pierde el aguijón cuando pica y puede morder. No es agresiva si no se siente en peligro. Su alimentación es oportunista, en la que incluye, néctar, fruta, secreciones de pulgones, artrópodos (moscas, mosquitos, orugas), carroña, etc. Vive en colonias. Después del invierno la reina construye un nido en un lugar seco y protegido, normalmente bajo tierra. La reina se encarga de todo hasta el nacimiento de las primeras obreras. Estás continúan con la construcción del nido, su mantenimiento y defensa. Hacia el final del verano la reina comienza a producir los individuos reproductivos (zánganos y futuras reinas), los cuales abandonan el nido para reproducirse. Después, las nuevas reinas buscan algún lugar protegido para pasar el invierno.

Steatoda paykulliana.

Família: Theridiidae.
Gènere: Steatoda.

Espècie: Steatoda paykulliana.

Nom Castellà: Falsa viuda.

Nom Anglés:False Black Widow Spider.

Les femelles de Steatoda paykulliana arriben a mesurar 12 mm de longitud i són aproximadament el doble de grans que els mascles. L'abdomen té forma de globus esclafat, de color negre amb dues franges no superposades, una dorsal i una altra lateral. Es diferencia de les vertaderes aranyes vídues negres perquè estàs tenen marques dorsals i ventrals. Les ratlles són de color groc ivori en femelles joves i roig ataronjat en les madures, com és el cas de l'exemplar fotografiat a Relleu.

Aquestes aranyes filen xarxes tridimensionals on atrapen a les seues preses. 

S'alimenta de xicotetes preses com larves, mosques, grills de xicoteta grandària, borinots, vespes, etc.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2020. 

Females of the Steatoda Paykulliana species grow to 12 mm in length and are approximately twice as large as males. The abdomen is shaped like a flat, black balloon with two non-overlapping stripes, one dorsal and the other lateral. It differs from true black widow spiders in that they have dorsal and ventral markings. The stripes are ivory yellow in young females and orange-red in mature spiders, as is the case of the specimen photographed in Relleu.

These spiders spin three-dimensional nets where they catch their prey.

It feeds on small prey such as earwigs, fly larvae, flies, small crickets, bumblebees, wasps, etc.

Las hembras de Steatoda paykulliana llegan a medir 12 mm de longitud y son aproximadamente el doble de grandes que los machos. El abdomen tiene forma de globo aplastado, de color negro con dos franjas no superpuestas, una dorsal y otra lateral. Se diferencia de las verdaderas arañas viudas negras porque estás tienen marcas dorsales y ventrales. Las rayas son de color amarillo marfil en hembras jóvenes y rojo anaranjado en las maduras, como es el caso del ejemplar fotografiado en Relleu.

Estas arañas hilan redes tridimensionales donde atrapan a sus presas. 

Se alimenta de pequeñas presas como tijeretas, larvas de moscarda, moscas, grillos de pequeño tamaño, abejorros, avispas, etc.

Bufo spinosus. Gripau.

Família: Bufonidae.

Gènere: Bufo.

Espècie: Bufo spinosus.

Nom Valencià: Gripau.

Nom Castellà: Sapo común.

Nom Anglés: Common Toad.

Ho podem veure en fosquejar després d'èpoques de pluges (no confondre amb el més abundant Gripau Corredor “Bufo calamita”), desplaçant-se amb pas lent o xicotets salts. Pansa el dia amagat davall de pedres, arrels, etc.… S'alimenta a la nit preferentment d'invertebrats, sent un aliat dels agricultors, ja que ajuden a controlar possibles plagues. Els femelles són de major grandària que els mascles, arribant a mesurar 18 cm. El color va del marró al gris. Ulls inflats, iris groc o taronja i pupil·les allargades horitzontalment. Darrere dels ulls es trobes les glàndules paratiroides. En l'època de reproducció es desplacen a les tolles o rierols permanents amb vegetació, on van nàixer, muntant-se els mascles a l'esquena de les femelles (*amplexus). El *amplexo pot durar diversos dies mentre les femelles posen una doble filera d'ous que el mascle fertilitza amb la seua esperma.

Localitat de les fotografies: Benimantell i Relleu.

We can see this amphibian at dusk after the rainy season (not to be confused with the more abundant "Bufo calamita" Corridor Toad), moving with slow steps or small jumps. It spends the day hidden under rocks, roots, etc. ... It feeds, preferably, on invertebrates at night, being an ally of farmers, since they help control possible pests. Females are larger than males, measuring 18 cm. Colour ranges from brown to grey. It has bulging eyes, yellow or orange irises and horizontally elongated pupils. Behind the eyes are the parathyroid glands.  In the breeding season they move to the ponds or streams with vegetation, where they were born, the males riding on the backs of the females (amplexus - the mating position of frogs & toads). This mating can last several days while the females lay a double row of eggs that the male fertilizes with his sperm.

Lo podemos ver al anochecer después de épocas de lluvias (no confundir con el más abundante Sapo Corredor “Bufo calamita”), desplazándose con paso lento o pequeños saltos. Pasa el día escondido debajo de piedras, raíces, etc.… Se alimenta por la noche preferentemente de invertebrados, siendo un aliado de los agricultores, ya que ayudan a controlar posibles plagas. Los hembras son de mayor tamaño que los machos, llegando a medir 18 cm. El color va del marrón al gris. Ojos abultados, iris amarillo o naranja y pupilas alargadas horizontalmente. Detrás de los ojos se encuentras las glándulas paratiroides. En la época de reproducción se desplazan a las charcas o arroyos permanentes con vegetación, donde nacieron, montándose los machos a las espaldas de las hembras (amplexus). El amplexo puede durar varios días mientras las hembras ponen una doble hilera de huevos que el macho fertiliza con su esperma. 

Micrommata sp.

Família: Sparassidae.

Gènere: Micrommata.

Espècie: Micrommata sp. 

Nom Anglés: Green Huntsman Spider

En aquesta ocasió per desgràcia no es pot arribar a identificar l'espècie per la fotografia. Així que arribem fins al gènere. La fotografia està feta al jardí de casa i pertany a un gènere d'aranyes caçadores, perfectament camuflades en el seu entorn.

Localitat de la fotografia: Relleu.

This time, unfortunately, the species cannot be identified from the photograph. So we have to go to the genus. This photograph was taken in a home garden and belongs to a genus of hunting spiders, perfectly camouflaged in their environment.

En esta ocasión por desgracia no se puede llegar a identificar la especie por la fotografía. Así que llegamos hasta el género. La fotografía está hecha en el jardín de casa y pertenece a un género de arañas cazadoras, perfectamente camufladas en su entorno. 

Genetta genetta. Geneta.

Genetta genetta. Geneta. 

Família: Viverridae. 

Gènere: Genetta. 

Espècie: Genetta genetta. 

Nom Valencià: Geneta. 

Nom Castellà: Gineta. 

Nom Anglés: Common Genet. 

La seua presència a Europa sembla que és recent, ja que no s'han trobat restes fòssils i els òssies no són anteriors a l'ocupació romana. Aquests, les tenien com a mascotes a les seues cases per a caçar rosegadors, abans que els gats els portaren per a ocupar-se d'aquests menesters. Sembla un gat llarg de color grisenc amb taques fosques, cua llarga i anellada. El cos mesura entre 55 i 60 cm, amb la cua passa d'1 m. Pes d'1.2 a 2.5 kg. Viu en zones temperades i baixa altitud en el bosc mediterrani, camps de cultius i voltants de rierols. Cacen de nit, alimentant-se de micromamífers, rèptils, insectes, ocells, fruits, etc. Són depredades per raboses, brúfols i àguiles reals. 

Localitat de les fotografies: Alacant i Andalusia. 

Its presence in Europe seems to be recent, since no fossilized remains have been found and the skeletal remains do not predate the Roman occupation. Before cats, the Romans had them as pets, in their houses, to hunt rodents. The genet looks like a long greyish cat with dark spots and a long, ringed tail. The body measures between 55 and 60 cm and with the tail goes over 1 m. Weight is from 1.2 to 2.5 kg. It lives in temperate and low-altitude areas, such as the Mediterranean forest, cultivated fields and around streams. They hunt at night, feeding on small mammals, reptiles, insects, birds, fruits, etc. They are preyed upon by foxes, eagle owls, and golden eagles. 

Su presencia en Europa parece que es reciente, ya que no se han encontrado restos fosilizados y los restos óseos no son anteriores a la ocupación romana. Estos, las tenían como mascotas en sus casas para cazar roedores, antes de que los gatos los trajeran para ocuparse de estos menesteres. Parece un gato largo de color grisáceo con manchas oscuras, cola larga y anillada. El cuerpo mide entre 55 y 60 cm, con la cola pasa de 1 m. Peso de 1.2 a 2.5 kg. Vive en zonas templadas y baja altitud, como el bosque mediterráneo, campos de cultivos y en los alrededores de arroyos. Cazan de noche, alimentándose de micromamíferos, reptiles, insectos, aves, frutos, etc. Son depredadas por zorros, búhos reales y águilas reales.

Cistus salviifolius. Estepa negra.

Família: Cistaceae. 

Gènere: Cistus. 

Espècie: Cistus salviifolius. 

Nom Valencia: Estepa negra. 

Nom Castellà: Jaguarzo morisco. Jara negra. 

Nom Anglés: Sage leaf Rock Rose/Cistus. 

Arbust de fins a un metre d'altura. Les fulles, d'un color verd fosc, són rugoses pel feix, semblants a la sàlvia d'ací el seu nom “salvifolius”. Les flors blanques tenen cinc pètals amb una taca groga en la base. El fruit té forma de càpsula, d'ací la denominació del gènere “cistus”, del grec Kisthos, cistell. La podem trobar en zones de matoll mediterrani, camps abandonats, etc. Té propietats medicinals astringents i cicatritzants. 

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2020. 

Shrub up to one metre high. The dark green leaves, are rough by the base, similar to the sage, hence its name "salvifolius". The white flowers have five petals with a yellow spot in the middle. The fruit is shaped like a capsule, hence the name of the genus "cistus", from the Greek Kisthos, basket. It can be found in areas of Mediterranean scrub, abandoned fields, etc. It has astringent and healing medicinal properties. 

Arbusto de hasta un metro de altura. Las hojas, de un color verde oscuro, son rugosas por el haz, parecidas a la salvia de ahí su nombre “salvifolius”. Las flores blancas tienen cinco pétalos con una mancha amarilla en la base. El fruto tiene forma de cápsula, de ahí la denominación del género “cistus”, del griego Kisthos, cesto. La podemos encontrar en zonas de matorral mediterráneo, campos abandonados, etc. Tiene propiedades medicinales astringentes y cicatrizantes.  

Aquila fasciata. Àguila de panxa blanca.

Família: Accipitridae.

Gènere: Aquila.

Espècie: Aquila fasciata.

Nom Valencià: Àguila de panxa blanca.

Nom Castellà: Águila perdicera.

Nom Anglés: Bonelli's Eagle.

La més típica dels rapinyaires mediterranis. Té una longitud de 60 a 70 cm i una envergadura alar de 150 a 170 cm.  A Espanya tenim el 75% de la població europea. El seu hàbitat és la muntanya mediterrània, nidifica en tallats. S'alimenta de mamífers, ocells i fins i tot rèptils. Les principals amenaces per a l'espècie a Espanya són la caça furtiva, el verí i el xoc o electrocució amb línies elèctriques. Una joia de la naturalesa que hem de conservar i que tenim el luxe de poder veure-la volar sobre el cel de Relleu.

Localitat de les fotografíes: Sierras de Valencia.

The most typical of the Mediterranean birds of prey. It has a length of 60 to 70 cm and a wing span of 150 to 170 cm. In Spain we have 75% of the European population. Its habitat is the Mediterranean forest, it nests in cuttings. It feeds on mammals, birds, and even reptiles. The main threats to the species in Spain are poaching, poison, and shock or electrocution with power lines. A jewel of nature that we must conserve and that we have the luxury of seeing it fly over the sky of Relleu.

La más típica de las rapaces mediterráneas. Tiene una longitud de 60 a 70 cm y una envergadura alar de 150 a 170 cm.  En España tenemos el 75% de la población europea. Su hábitat es el monte mediterráneo, nidifica en cortados. Se alimenta de mamíferos, aves e incluso reptiles. Las principales amenazas para la especie en España son la caza furtiva, el veneno y el choque o electrocución con tendidos eléctricos. Una joya de la naturaleza que debemos conservar y que tenemos el lujo de poder verla volar sobre el cielo de Relleu.

L'hora del gall 2

Caprimulgus ruficollis. Saboc coll-roig. Enganyapastors.

Fotografia de Joan Sala.

Família: Caprimulgidae. 

Gènere: Caprimulgus. 

Espècie: Caprimulgus ruficollis. 

Nom Valencià: Saboc. Enganyapastors. Buidacananes. Buidasaquets.

Nom Castellà: Chotacabras pardo. Chotacabras cuellirojo. 

Nom Anglés: Nightjar. 

El cant de l’Enganyapastors, és un dels tres cants d'ocells que em porten a la primavera (al costat dels de l'Abellerol i l’Oriol). Tots passen l'hivern a Àfrica i venen a nidificar en el nostre territori. El cant de l’Enganyapastors és especial, el sent en les nits fresques de la primavera, i el seu so inconfusible (com el d'un aspersor de reg). Caça en fosquejar i té un vol erràtic perseguint a les seues preses (arnes, …). Per desgràcia més d'una vegada ho he vist atropellat, pel seu costum de posar-se en les carreteres. Tres noms per a aquest ocell he sentit a Relleu. Enganyapastors, igual que el seu nom en castellà (Chotacabras) i el seu nom científic (Caprimulgus) ve d'una antiga creença (falsa, però recurrent en el medi rural) que mamava dels braguers de les cabres. Els altres dos noms Buidacananes provenen de la dificultat de caçar aquesta espècie de vol tan erràtic i que buidava la canana (cinturó amb una filera de vagues per als cartutxos que porta el caçador). Finalment el nom de Buidasaquets  m'ho va comentar el meu amic Sevilla, és un nom que sentia al seu pare, que s'ha perdut a Relleu i té el mateix origen que l'anterior, però molt més antic, de quan les escopetes de caça es carregaven amb una dosi de pólvora que s'emportava en un sac.

Autor de la fotografia: Joan Sala.

 

The song of the Brown Nightjar is one of the three bird songs that tell me  Spring is coming (along with those of the Bee-eater and the Oropendola). They all spend the Winter in Africa and come to nest in our territory. The song of the Nightjar is special, I hear its unmistakable sound (like that of an irrigation sprinkler) on cool Spring nights. This nocturnal bird is an an insectivore.  It measures between 24 and 26 cm and has a wingspan of 52 to 59 cm, with a large mouth & plumage that blends with its backgound.  It hunts at dusk and has an erratic flight chasing its prey (moths etc ...). Unfortunately, more than once I have seen birds run over, due to their habit of perching on the roads. There are 3 names for this bird that I hate in Relleu: Enganyapastors, just like its name in Spanish (Chotacabras) and its scientific name (Caprimulgus) comes from an old belief (false, but recurring in rural areas) that it suckled from the udders of the goats. The other two names Buidacananes come from the difficulty of hunting this kind of bird with such an erratic flight pattern, so hunters fire all the cartridges from their gun belt at them. Finally, the name of Buidasaquets was told to me by my friend, Seville.  It is a name that he heard his father use but that has been lost in Relleu and has the same origin as the previous one, but much older, from when hunting shotguns were loaded with a dose of gunpowder that was carried in a sack.

El canto Chotacabras pardo es uno de los tres cantos de aves que me llevan a la primavera (junto a los del Abejaruco y la Oropéndola). Todos pasan el invierno en África y vienen a nidificar en nuestro territorio. El canto del Chotacabras es especial, lo oigo en las noches frescas de la primavera, y su sonido inconfundible (como el de un aspersor de riego). Este pájaro de hábitos nocturnos e insectívoro, mide entre 24 y 26 cm y una envergadura de 52 a 59 cm, de plumaje críptico y una gran boca. Caza al anochecer y tiene un vuelo errático persiguiendo a sus presas (polillas, …). Por desgracia más de una vez lo he visto atropellado, por su costumbre de posarse en las carreteras. Tres nombres para este ave he odio en Relleu, Enganyapastors, igual que su nombre en castellano (Chotacabras) y su nombre científico (Caprimulgus)  viene de una antigua creencia (falsa, pero recurrente en el medio rural) de que mamaba de las ubres de las cabras. Los otros dos nombres Buidacananes provienen de la dificultad de cazar esta especie de vuelo tan errático y que vaciaba las cananas (cinturón con espacios para los cartuchos que lleva el cazador). Por último el nombre de Buidasaquets me lo comentó mi amigo Sevilla, es un nombre que oía a su padre y que se ha perdido en Relleu y tiene el mismo origen que el anterior, pero mucho más antiguo, de cuando las escopetas de caza se cargaban con una dosis de pólvora que se llevaba en un saco. 

L'hora del gall 1

Ophrys apifera. Orquídia abella. Flor de l’abella. Flor de la Mare de Déu.

Família: Orchidaceae.

Gènere: Ophrys.

Espècie: Ophrys apifera.

Nom Valencià: Orquídia abella. Flor de l’abella. Flor de la Mare de Déu.

Nom Castellà: Orquídea abeja. Abejera.

Nom Anglés:Bee Orchid.

Creix en prats i zones clares de matoll, preferentment escleròfils. La planta sol mesurar uns 30 cm d'altura. De dos a deu flors es desenvolupen en la tija floral amb fulles basals. El label de les flors imita l'abdomen d'una abella femella, atraient a les abelles mascle perquè pol·linitzen la flor.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2020.

It grows in meadows and light areas of scrub, preferably sclerophils (type of vegetation characterized by hard, leathery, evergreen foliage that is specially adapted to prevent moisture loss). The plant usually measures about 30 cm in height. Two to ten flowers develop on the flower stem with basal leaves. The lip of the flower mimics the abdomen of a female bee, attracting male bees to pollinate the flower.

Crece en prados y zonas claras de matorral, preferentemente esclerófilos. La planta suele medir unos 30 cm de altura. De dos a diez flores se desarrollan en el tallo floral con hojas basales. El labelo de las flores imita el abdomen de una abeja hembra, atrayendo a las abejas macho para que polinicen la flor.

Argiope bruennichi. Aranya vespa.

Família: Araneidae. 

Gènere: Argiope. 

Espècie: Argiope bruennichi. 

Nom Valencià: Aranya vespa.

Nom Castellà: Araña tigre. 

Nom Anglés: Wasp Spider. 

Els seus colors negres i grocs en l'abdomen de les femelles, són l'origen del seu nom. El cos de les femelles arriba a mesurar 2 cm i el dels mascles 0,5. Se li pot veure  en zones de matoll, bosc baix i jardins. Curiosament el fil de la teranyina és més dur que un d'acer del seu mateix diàmetre.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2012.

Its black and yellow colors on the abdomen of the females, are the origin of its name in Valencian and Castilian. The body of females reaches 2 cm and that of males 0.5. It can be seen in scrubland, wasteground and gardens. Curiously, the web thread is harder than a steel one of the same diameter.

Sus colores negros y amarillos en el abdomen de las hembras, son el origen de su nombre. El cuerpo de las hembras llega a medir 2 cm y el de los machos 0,5. Se le puede ver  en zonas de matorral, monte bajo y jardines. Curiosamente el hilo de la telaraña es más duro que uno de acero de su mismo diámetro.

Xylocopa violácea

Família: Apidae. 

Gènere: Xylocopa. 

Espècie: Xylocopa violácea. 

Nom Castellà: Abejorro carpintero europeo. Abejorro sanjuanero. 

Nom Anglés: Violet Carpenter Bee.

És un insecte d'uns 2,5 cm de longitud i fins a 5 cm d'envergadura (de punta a punta de les ales). Té un cos pelut i color negre, les ales tenen reflexos blaus i violetes. S'alimenta de pol·len i nèctar. És un excel·lent pol·linitzador. La femella construeix nius en la fusta perforant-la amb les seues mandíbules, on excava galeries que desemboquen en una obertura única. D'aquestes característiques li ve el seu nom científic, tallador de fusta de color violeta. 

Localitat de les fotografies: Relleu, 

Data: 2020.

It is an insect about 2.5 cm in length and up to 5 cm in wingspan. It has a black, hairy body. The wings have blue and violet reflections. It feeds on pollen and nectar. It is an excellent pollinator. The female builds nests in wood by piercing it with her jaws, where she digs channels that lead to a single opening. From these characteristics comes its scientific name, violet wood cutter.

Es un insecto de unos 2,5 cm de longitud y hasta 5 cm de envergadura (de punta a punta de las alas). Tiene un cuerpo peludo y color negro, las alas tienen reflejos azules y violetas. Se alimenta de polen y néctar. Es un excelente polinizador. La hembra construye nidos en la madera perforándola con sus mandíbulas, donde excava galerías que desembocan en una abertura única. De estas características le viene su nombre científico, cortador de madera de color violeta.

Mel. Consumeix productes locals.

Hui extrac de l'arxiu fotogràfic unes imatges dels ruscos d'un amic que em va convidar a conéixer. Sempre m'han fascinat els ruscos, el meu avi patern tenia uns quants per a consum de mel. De xiquet, a l'estiu, berenàvem moltes vesprades una llesca de pa amb mel. Em recorde perfectament de l'olor, el color i el sabor, en aqueixes vesprades tòrrides de l'estiu, quan l'aire no corre i el sol cau a plom. Però no era l'únic ús, també ens la posaven en els colps i caigudes que ens produíem. Créixer en una família nombrosa va ser entretingut. El pot de la mel el treien d'un rebost fresc i fosc. És una de les imatges de la meua infància. 

Vaig deixar de comprar mel en els supermercats si no aclarien d'on era la mel. Des de fa molts anys compre mel de gent que conec o de mercats ambulants que em donen suficient garantia del producte. No em sembla raonable comprar una mel produïda a milers i milers de quilòmetres i que siga més barata que la que produïm ací. Alguna cosa falla, perquè als costos de la producció cal afegir els costos del transport i dels intermediaris. Sembla raonable consumir productes locals de qualitat. Tots eixim guanyant, inclòs el medi ambient. 

Localitat de les fotografies: Sella. 

Data: 2015. 

Today I have taken some images from the photographic archives of the hives of a friend who invited me to visit. I have always been fascinated by hives, my paternal grandfather had a few for honey consumption. As a child, on Summer afternoons, we often had a slice of bread with honey. I remember perfectly the smell, the color and the taste, on those hot Summer afternoons, when the air doesn't flow and the sun beats down. But it was not the only use, they also put it on us in the bumps and falls we had. Growing up in a large family was entertaining. The honey pot was taken from a cool, dark pantry. It is one of the images from my childhood.

I stopped buying honey in supermarkets if they did not clarify where the honey was from. For many years I have been buying honey from people I know or from street markets that give me sufficient product guarantees. It does not seem reasonable, to me, to buy honey produced thousands and thousands of kilometres away and that it is cheaper than the honey we produce here. Something is wrong, because as well as the cost of production, we must also add the costs of transportation and intermediaries. It seems reasonable to consume quality local produce. We all win, including the environment.

Hoy extraigo del archivo fotográfico unas imágenes de las colmenas de un amigo que me invitó a conocer. Siempre me han fascinado las colmenas, mi abuelo paterno tenía unas pocas para consumo de miel. De niño, en verano, merendábamos muchas tardes una rebanada de pan con miel. Me acuerdo perfectamente del olor, el color y el sabor, en esas tardes tórridas del verano, cuando el aire no corre y el sol cae a plomo. Pero no era el único uso, también nos la ponían en los golpes y caídas que nos producíamos. Crecer en una familia numerosa fue entretenido. El tarro de la miel lo sacaban de una despensa fresca y oscura. Es una de las imágenes de mi infancia. 

Dejé de comprar miel en los supermercados si no aclaraban de donde era la miel. Desde hace muchos años compro miel de gente que conozco o de mercadillos que me den suficiente garantía del producto. No me parece razonable comprar una miel producida a miles y miles de kilómetros y que sea más barata que la que producimos aquí. Algo falla, porque a los costes de la producción hay que añadir los costes del transporte y de los intermediarios. Parece razonable consumir productos locales de calidad. Todos salimos ganando, incluido el medio ambiente.

Merops apiaster. Abellerol.

 

Família: Meropidae. 

Gènere: Merops. 

Espècie: Merops apiaster. 

Nom Valencià: Abellerol. 

Nom Castellà: Abejaruco europeo 

Nom Anglés: European Bee Eater 

Té una longitud de 25 a 29 cm i una envergadura alar de 44 a 49 cm. És un ocell inconfusible, tant pel seu plomatge, com pel seu cant. Solem sentir-los abans que veure'ls. Podem veure'ls posats en els cables de la llum o perseguint insectes per a alimentar-se. El seu bec està adaptat per a alimentar-se d'insectes (abelles, vespes, papallones, libèl·lules, tàvecs, borinots…). Passa l'hivern a Àfrica i arriba en la primavera a Relleu per a nidificar en els talussos del riu, barrancs i marges de bancals, on excava una galeria de fins a 2 metres de profunditat. A la fi de l'estiu, es reuneixen grans bàndols per a tornar a les casernes d'Àfrica. 

Localitat de les fotografies: Relleu. 

Data: 2012. 

It has a length of 25 to 29 cm and a wing span of 44 to 49 cm. It is an unmistakable bird, both for its plumage and for its song. We tend to hear them rather than see them. We can see them perched on electricity wires or chasing insects to feed. Its beak is adapted to feed on insects (bees, wasps, butterflies, dragonflies, horseflies, bumble bees ...). It spends the winter in Africa and arrives in Relleu in the Spring to nest on the banks of rivers, ravines and in banks of terraces, where it excavates a nest hole up to 2 metres deep. At the end of the Summer, large groups gather to return to their African home. 

Tiene una longitud de 25 a 29 cm y una envergadura alar de 44 a 49 cm. Es un ave inconfundible, tanto por su plumaje, como por su canto. Solemos oírlos antes que verlos. Podemos verlos posados en los cables de la luz o persiguiendo insectos para alimentarse. Su pico está adaptado para alimentarse de insectos (abejas, avispas, mariposas, libélulas, tábanos, abejorros…). Pasa el invierno en África y llega en la primavera a Relleu para nidificar en los taludes del río, barrancos y márgenes de bancales, donde excava una galería de hasta 2 metros de profundidad. A finales del verano, se reúnen grandes bandos para volver a los cuarteles de África.

Bubo bubo. Brúfol.

Fotografia realitzada en condicions controlades.

Família: Strigidae.

Gènere: Bubo.

Espècie: Bubo bubo.

Nom Valencià: Brúfol.

Nom Castellà: Búho real.

Nom Anglés: Eurasian Eagle Owl

Sense cap dubte el Brúfol, és el rei de la nit.   Té una longitud de 57 a 75 cm i una envergadura de 140 a 188 cm. El nom científic prové del seu característic cant. A Relleu nidifica en les serres, barrancs i tallats. En les nits tranquil·les de l'hiverne es pot sentir el seu cant en el camp, moltes vegades damunt de pals de la llum.  Aquest costum d'utilitzar com atalaia aquests pals és el seu principal problema. Ja que quan estan mal dissenyades les torretes, els poden electrocutar.

Localitat de les fotografies: Relleu i Alacant.

Data: Diversos anys.

Without a doubt, the Eagle Owl is the king of the night. It has a length of 57 to 75 cm and a wingspan of 140 to 188 cm. The scientific name comes from its characteristic song. In Relleu it nests in the mountains, ravines and cliffs. On calm winter nights you can hear it singing in the fields, often on lamp posts. This habit of using these posts as a lookout point is their main problem, because when the pylons are poorly designed, the birds can be electrocuted.

Sin lugar a dudas el Búho real, es el rey de la noche.   Tiene una longitud de 57 a 75 cm y una envergadura de 140 a 188 cm. El nombre científico proviene de su característico canto. En Relleu nidifica en las sierras, barrancos y cortados. En las noches tranquilas del inverno se puede oír su canto en el campo, muchas veces encima de postes de la luz.  Esta costumbre de utilizar como oteadero estos postes es su principal problema. Ya que cuando están mal diseñadas las torretas, los pueden electrocutar.

04/05/2020. Relleu.

Alectoris rufa. Perdiu.

Família: Phasianidae. 

Gènere: Alectoris. 

Espècie: Alectoris rufa. 

Nom Valencià: Perdiu. 

Nom Castellà: Perdíz roja. 

Nom Anglés: Red-legged Partridge. 

Inconfusible ocell dels nostres camps. Amb una longitud d'entre 32 a 34 cm i una envergadura de 47 a 50 cm. A la fi d'hivern comença el seu cant per a buscar parella i/o defensar el seu territori. Podem veure-la caminant sola o en parella pels camps. Si ens acostem primer intentara allunyar-se amb una ràpida carrera, si no farà un ràpid aleteig intercalat d'un planatge per a allunyar-se. S'alimenta de plantes i llavors, no menyspreant xicotets invertebrats en època de nidificació. 

Localitat de les fotografies: Diverses localitats d'Alacant. 

Data: Diversos años. 

An unmistakable bird in our fields. It has a length of between 32 to 34 cm and a wingspan of 47 to 50 cm. At the end of winter, their song helps to find a partner and/or to defend their territory. We can see them walking alone or as a couple through the fields. If we get close, it will first try to get away with a quick run, otherwise it will do a quick flutter interspersed with a glide to get away. Large family groups can be seen in late spring and early summer. It feeds on plants and seeds, and small invertebrates in the nesting season. 

Inconfundible ave de nuestros campos. Con una longitud de entre 32 a 34 cm y una envergadura de 47 a 50 cm. A finales de invierno comienza su canto para buscar pareja y/o defender su territorio. Podemos verla caminando sola o en pareja por los campos. Si nos acercamos primero intentara alejarse con una rápida carrera, si no hará un rápido aleteo intercalado de un planeo para alejarse. Se alimenta de plantas y semillas, no desdeñando pequeños invertebrados en época de nidificación.