Cistus albidus. Estepa blanca.

Família: Cistaceae.

Gènere: Cistus.

Espècie: Cistus albidus.

Nom Valencia: Estepa blanca. Estepera.

Nom Castellà: Jara blanca. Estepa blanca.

Nom Anglés: Pink Rock Rose.

L'Estepa blanca, és la flor de la primavera per antonomàsia. La veiem en floració des de mitjan hivern i durant la primavera, les abelles estan constantment libant en les seues flors. Té una altura entre 0.5 i 1 m. La trobem en el matoll mediterrani, juntament amb romers, timons, etc. El seu nom Estepa blanca al·ludeix a les fulles, que són d'un verd molt clar, les flors són roses.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: Diversos anys.

The pink rock rose is the flower of spring par excellence. We see it in bloom from mid-winter to spring, bees are constantly feeding on its flowers. It has a height between 0.5 and 1 m. We find it in the Mediterranean scrub, along with rosemary, thyme, etc. Its name "Estepa Blanca" alludes to the leaves, which are very light green, the flowers are pink.

La Estepa blanca, es la flor de la primavera por antonomasia. La vemos en floración desde mediados de invierno y durante la primavera, las abejas están constantemente libando en sus flores. Tiene una altura entre 0.5 y 1 m. La encontramos en el matorral mediterráneo, junto con romeros, tomillos, etc. Su nombre Estepa blanca alude a las hojas, que son de un verde muy claro, las flores son rosas.

Euclides, Newton i la tensió superficial. Relleu.

  

Aquests dies de pluja no deixe d'admirar les gotes d'aigua en les fulles de les plantes i arbres. Una bona tassa de te m'ajuda a buidar les boires de la nit en la ment. Un estrany viatge m'ha portat, en veure les gotes d'aigua en les fulles, a l'antiga Grècia d'Euclides, el pare de la geometria. Després, mentre absorbia el te i els seus aromes, la meua ment salte a Newtón i la llei de la gravetat. Un altre salt i vaig començar a gaudir amb la tensió superficial de les gotes de l'aigua. Mentrestant, la tassa del te es buidava.

Basat en un text publicat en la finestra de fidel en 2016

These rainy days, I can't stop admiring the drops of water on the leaves of plants and trees. A good cup of tea helps me clear the fog of night in my mind. Seeing the drops of water on the leaves, a strange journey has taken me to the ancient Greece of Euclid, the father of geometry. Later, while drinking the tea, my mind jumped to Newton and the law of gravity. Another jump and I began to enjoy the surface tension of the water drops. Meanwhile, the tea cup was emptying.

Estos días de lluvia no dejo de admirar las gotas de agua en las hojas de las plantas y árboles. Una buena taza de té me ayuda a despejar las nieblas de la noche en la mente. Un extraño viaje me ha llevado, al ver las gotas de agua en las hojas, a la antigua Grecia de Euclides, el padre de la geometría. Después, mientras absorbía el té y sus aromas, mi mente salto a Newtón y la ley de la gravedad. Otro salto y empecé a disfrutar con la tensión superficial de las gotas del agua. Mientras, la taza del té se vaciaba.

Colias croceus. Safranera.

Família: Pieridae

Gènere: Colias

Espècie: Colias croceus

Nom Valencia: Safranera.

Nom Castellà: Amarilla.

Nom Anglés: Clouded Yellow Butterfly

La Colias croceus, té una envergadura alar de 4,2 a 5,4 cm, els ulls verds i les ales grogues. El color de les ales, el seu disseny i el seu comportament (quan es posa tanca les ales) ens ajuda a identificar-la. Té una taca negra en l'ala superior i una altra en forma de 8 amb el cercle de baix molt major que el de dalt, de to blanquinós envoltat per una línia concèntrica vermellosa en l'ala inferior.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: Diversos anys.

The Colias croceus, has a wing span of 4.2 to 5.4 cm, green eyes and yellow wings. The colour of the wings, its design and its behavior when perched closing the wings helps us to identify it.  It has a black spot on the upper wing and another one in the shape of an 8 with the circle below much larger than the one above, whitish in colour surrounded by a reddish concentric line on the lower wing.

La Colias croceus, tiene una envergadura alar de 4,2 a 5,4 cm, los ojos verdes y las alas de amarillas. El color de las alas, su diseño y su comportamiento cuando se posa cierra las alas nos ayuda a identificarla.  Tiene una mancha negra en el ala superior y otra en forma de 8 con el círculo de abajo mucho mayor que el de arriba, de tono blancuzco rodeado por una línea concéntrica rojiza en el ala inferior.

Relleu. Paisatges anant al treball.

Anacridium aegyptium. Llagosta.

Família: Acrididae.

Gènere: Anacridium. 

Espècie: Anacridium aegyptium. 

Nom Valencià: Llagosta.

Nom Castellà: Langosta egipcia.

Nom Anglés: Egyptian grasshopper. Egyptian locust.

És un dels grans saltamartins europeus. Els mascles tenen entre 30 i 55 mm de longitud i les femelles de 65 a 70 mm. El cap i el protòrax són robustos, els ulls tenen ratlles verticals blanques i negres, les antenes  són curtes i fortes. El color del cos varia del gris al marró. El pronot té una ratlla taronja en el dors. És una espècie solitària.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2020.

It is one of the great European grasshoppers. Males are between 30 and 55 mm in length and females between 65 and 70 mm. The head and prothorax (front section of the body) are robust, the eyes have vertical black and white stripes, the antennae are short and strong. The body colour varies from grey to brown. The pronotum (dorsal exoskeletal plate) has an orange stripe on the back. It is a solitary species.

Es uno de los grandes saltamontes europeos. Los machos tienen entre 30 y 55 mm de longitud y las hembras de 65 a 70 mm. La cabeza y el protórax son robustos, los ojos tienen rayas verticales blancas y negras, las antenas  son cortas y fuertes. El color del cuerpo varía del gris al marrón. El pronoto tiene una raya naranja en el dorso. Es una especie solitaria.

Toll de Mitja Mar

El Toll de Mitja Mar és un lloc profund del riu Amadorio on l'aigua està neta i té poc de moviment. Un racó especial.

El Charco de “Mitja Mar” (a pool) is a deep place on the Amadorio river where the water is clean and has little movement. A special corner.

El Charco de “Mitja Mar” es un lugar profundo del río Amadorio donde el agua está limpia y tiene poco de movimiento. Un rincón especial.

Utetheisa pulchella

Família: Erebidae.

Gènere: Utetheisa.

Espècie: Utetheisa pulchella.

Nom Castellà: Crimson manchado, nomeolvides, punteado o lacayo carmesí.Nom Anglés: Crimson-speckled moth

És una papallona nocturna, encara que se li pot veure de dia, veure la fotografia sobre la flor del baladre. D'uns 29 a 42 mm d'envergadura alar. L'anvers de les ales posteriors que es veu en la fotografia tenen un disseny molt cridaner, blanques amb taques negres i roges. La seua coloració, avisa de la seua toxicitat a possibles depredadors.

Localitat dels fotografies: Relleu en la paret de casa i en el riu Amadori. 

Data: Diversos anys. 

It is a nocturnal butterfly, although it can be seen during the day, see the photograph under the oleander flower. From about 29 to 42 mm wing span. The obverse of the rear wings, seen in the photograph have a very striking design, white with black and red spots. Its coloration warns possible predators of its toxicity.

Location of the photographs: Relleu on the wall of the house and on the Amadorio river.

Es una mariposa nocturna, aunque se le puede ver de día, ver la fotografía sombre la flor del baladre. De unos 29 a 42 mm de envergadura alar. El anverso de las alas posteriores que se ve en la fotografía tienen un diseño muy llamativo, blancas con manchas negras y rojas. Su coloración, avisa de su toxicidad a posibles depredadores.

Tyto alba. Òbila.

Família: Tytonidae 

Gènere: Tyto alba. 

Espècie: Tyto alba. 

Nom Valencià: Òbila, Òliba, Moixa. 

Nom Castellà: Lechuza común. 

Nom Anglés: Barn Owl

L'òbila és un ocell mític, des de sempre i més des de la sèrie d'Harry Potter. Té entre 33 i 39 cm longitud (de la punta del bec a la cua), de 80 a 95 cm d'envergadura alar (de punta a punta de les ales) i un pes d'uns 350 gr. L'estructura de les ales curtes i arredonides i la de les seues plomes, li permeten un vol silenciós. La seua oïda és excepcional, podent caçar en plena foscor. S'alimenta principalment de micro mamífers (rates, ratolins, musaranyes, etc.), fins a tres al dia. Les cites a Relleu són escasses i algunes d'elles antigues. Sol nidificar en cases abandonades. Una llegenda deia que bevien l'oli de les esglésies, la qual cosa no és cert, però no deixa de ser una bonica història.
Localitat de les fotografies: Relleu, en condicions controlades. 

Data: 2020. 

The owl has always been a mythical bird even more so since the Harry Potter series. It is between 33 and 39 cm long (from the tip of the beak to the tail), 80 to 95 cm in wing span and weighs about 350 gr. The structure of the short and rounded wings and that of its feathers, allow it to fly silently. Its hearing is exceptional allowing them to hunt in the dark. It mainly feeds on small mammals (rats, mice, shrews, etc.), eating up to three a day. Sightings in Relleu are rare and mostly historic. It usually nests in abandoned houses. A legend said that they drank the oil of the churches, which is not true, but it is still a beautiful story.

La lechuza es una ave mítica, desde siempre y más desde la serie de Harry Potter. Tiene entre 33 y 39 cm longitud (de la punta del pico a la cola), de 80 a 95 cm de envergadura alar (de punta a punta de las alas) y un peso de unos 350 gr. La estructura de las alas cortas y redondeadas y la de sus plumas, le permiten un vuelo silencioso. Su oído es excepcional, pudiendo cazar en plena oscuridad. Se alimenta principalmente de micro mamíferos (ratas, ratones, musarañas, etc.), hasta tres al día. Las citas en Relleu son escasas y algunas de ellas antiguas. Suele nidificar en casas abandonadas. Una leyenda decía que bebían el aceite de las iglesias, lo cual no es cierto, pero no deja de ser una bonita historia.

Passer domesticus. Teuladí.

Família: Passeridae
Gènere: Passer.
Espècie: Passer domesticus.
Nom Valencià: Teuladí.
Nom Castellà: Gorrión común.
Nom Anglés: House Sparrow

És una dels ocells més comuns de Relleu. Té entre 14 i 16 cm longitud (de la punta del bec a la cua) i de 21 a 25 cm d'envergadura alar (de punta a punta de les ales). Té un pic gruixut ideal per a una alimentació granívora, encara que no menysprea els invertebrats. Viu prop de la gent tant al poble com a les cases aïllades del nostre entorn. El nom en valencià és Teuladí que procedeix del seu costum de freqüentar les teulades. A Relleu existeix en el camp una gran casa anomenada “El Teuladí”. En l'època de nidificació, tant el mascle com la femella incuben els ous. 

Malgrat ser una dels ocells més abundants del planeta, en alguns països està desapareixent. SEO/BirdLife ha informat que des de 2008 fins a 2018 l'espècie ha patit a Espanya un descens del 21% de la seua població, en 10 anys han desaparegut 30 milions de teuladins. La naturalesa ens envia missatges dels desequilibris del planeta, una altra cosa és que els sapiem veure o entendre. 

Localitat de les fotografies: Relleu.
Data: Diversos anys.

It is one of the most common birds in Relleu. It is between 14 and 16 cm long (from the tip of the beak to the tail) and 21 to 25 cm wingspan. It has a thick bill ideal for a diet of grain, although it will also eat invertebrates. They live close to people both in the village and in the isolated houses of our surroundings. The name in Valencian is Teuladí which comes from its habit of frequenting roofs. In Relleu, in the countryside there is a large house called "El Teuladí". During nesting, both the male and the female incubate the eggs.

Despite being one of the most abundant birds on the planet, in some countries it is disappearing. SEO/BirdLife has reported that in Spain from 2008 to 2018 the species has suffered a decrease of 21% of its population. In 10 years 30 million sparrows have disappeared. Nature sends us messages of the imbalances of the planet. It is another thing to know how to see or understand them.

Es una de las aves más comunes de Relleu. Tiene entre 14 y 16 cm longitud (de la punta del pico a la cola) y de 21 a 25 cm de envergadura alar (de punta a punta de las alas). Tiene un pico grueso ideal para una alimentación granívora, aunque no desdeña los invertebrados. Vive cerca de la gente tanto en el pueblo como en las casas aisladas de nuestro entorno. El nombre en valenciano es Teuladí que procede de su costumbre de frecuentar los tejados. En Relleu existe en el campo una gran casa llamada “El Teuladí”. En la época de nidificación, tanto el macho como la hembra incuban los huevos.

A pesar de ser una de las aves más abundantes del planeta, en algunos países está desapareciendo. SEO/BirdLife ha informado que desde 2008 hasta 2018 la especie ha sufrido en España un descenso del 21% de su población, en 10 años han desaparecido 30 millones de gorriones. La naturaleza nos envía mensajes de los desequilibrios del planeta, otra cosa es que los sepamos ver o entender.

Relleu i el seu entorn.

Vistes de Relleu des de la partida de "El Figueret". Al fons i de dreta a esquerra de la fotografia, "El Puig Campana", "El Ponotx", més a baix "Els Castellets", "El Cabal", "El Contador" i "El Divino". El Comptador és un dels dos passos que té la Serra d'Aitana, el seu nom procedeix que era tan estret que antigament s'utilitzava per a comptar el nombre de cabres i ovelles que portaven els ramats.

Views of Relleu looking from "El Figueret". In the background and from right to left of the photograph, "El Puig Campana", "El Ponotx", below "Els Castellets", "El Cabal", "El Contador" and "El Divino". El Contador is one of the two steps of the Sierra de Aitana. Its name comes from being so narrow that it was formerly used to count the number of goats and sheep in herds. 

Vistas de Relleu desde la partida de "El Figueret". Al fondo y de derecha a izquierda de la fotografía, "El Puig Campana", "El Ponotx", más abajo "Els Castellets", "El Cabal", "El Contador" y "El Divino". El Contador es uno de los dos pasos que tiene la Sierra de Aitana, su nombre procede de que era tan estrecho que antiguamente se utilizaba para contar el número de cabras y ovejas que llevaban los rebaños.

Tyta luctuosa

Família:Noctuidae
Gènere: Tyta
Espècie: Tyta luctuosa
Nom Anglés: Four Spotted/Field Bindweed Moth
És una arna (papallona nocturna) d'uns 11 mm de longitud. Les seues ales, tenen un disseny molt característic, fosques amb una taca blanca.
Localitat de les fotografies: Relleu.
Data: 2020. 

It is a moth about 11 mm in length. Its wings have a very characteristic design, dark with a white spot.

Es una polilla (mariposa nocturna) de unos 11 mm de longitud. Sus alas, tienen un diseño muy característico, oscuras con una mancha blanca.

Empusa pennata

Família: Empusidae
Gènere: Empusa
Espècie: Empusa pennata
Nom Castellà: Mantis palo.
Nom Anglés: Conehead mantis

És un pregadeu amb un cap xicotet i una característica protuberància entre dues antenes, l'abdomen és xicotet i corb. El primer parell de potes les té en la part davantera del tòrax i les altres quatre més a baix. Grandària entre 5 i 8 cm de longitud. S'alimenten pel dia d'insectes. Com a curiositat Empusa era una guardiana del Hades en la mitologia de l'Antiga Grècia. Seduïen als homes per a beure la seua sang i devorar-los. 

Localitat de les fotografies: Relleu.
Data: 2020.

It is a mantis with a small head and a characteristic bulge between its two antennae, the abdomen is small and curved. The first pair of legs are on the front of the chest and the other four are lower. Size is between 5 and 8 cm in length. They feed on live insects. As a curiosity Empusa was a guardian of Hades in the mythology of Ancient Greece. They seduced men to drink their blood and devour them. 

Es una mantis con una cabeza pequeña y una característica protuberancia entre dos antenas, el abdomen es pequeño y curvo. El primer par de patas las tiene en la parte delantera del tórax y las otras cuatro más abajo. Tamaño entre 5 y 8 cm de longitud. Se alimentan por el día de insectos. Como curiosidad Empusa era una guardiana del Hades en la mitología de la Antigua Grecia. Seducían a los hombres para beber su sangre y devorarlos.

Eixirà el sol. Eixirem.

 

Març, dies de pluja i boira. Dies de desassossec. Eixirà el sol. Eixirem.

March, days of rain and fog. Days of unease. The sun will rise. We will go out again.

Marzo, días de lluvia y niebla. Días de desasosiego. Saldrá el sol. Saldremos.

Anthocharis euphenoides

Família: Pieridae
Gènere: Anthocharis
Espècie: Anthocharis euphenoides
Nom Castellà: Banderita española

En la fotografia podem veure a una femella amb les ales anteriors blanquinoses i en elles una taca en l'àpex de color taronja brut. Com a curiositat les papallones existien fa 200 milions d'anys, però les flors van aparéixer 70 milions d'anys més tard. Habita en camps erms, zones de bosc baix i bosc mediterrani.

Localitat de les fotografies: Relleu.
Data: 2012.

Psammodromus algirus. Sargantana cuallarga.

Família: Lacertidae
Gènere: Psammodromus
Espècie: Psammodromus algirus
Nom Valencià: Sargantana cuallarga
Nom Castellà: Lagartija colilarga
Nom Anglés: Algerian psammodromus. Algerian sand racer.

El tret més característic d'aquesta espècie és la seua llarga cua, pot arribar a ser dues vegades la longitud del cos i el cap. Presenta dues línies blanques a banda i banda. Els mascles solen tindre una o més taques blaves en els muscles, quan estan en zel tenen la gola i els costats del cap de color taronja. Habita en terrenys de bosc baix, marges de cultius, etc. En una de les fotografies es pot veure que té la cua més curta, això es deu a una de les característiques de les sargantanes, la autoamputació. Una estratègia de defensa que permet desprendre's de la cua, quan és atrapada per un depredador. Aquesta torna a regenerar-se, però no aconsegueix la longitud anterior al seu despreniment. 

Localitat de les fotografies: Relleu.
Data: Diversos anys.

English text.

The most characteristic feature of this species is its long tail, which can be twice the length of the body and head. It has two white lines on both sides. Males usually have one or more blue spots on their shoulders, and when they are in season, they have an orange throat and sides. It inhabits low forest land, crop margins, etc. In one of the photographs you can see that it has a shorter tail, this is due to one of the features of lizards, amputation. A defence strategy that allows it to shed its tail when caught by a predator. It regrows, but does not reach the length prior to its loss.

Texto en castellano.

El hecho más característico de esta especie es su larga cola, puede llegar a ser dos veces la longitud del cuerpo y la cabeza.Presenta dos líneas blancas en el costado. Los machos suelen tener una o más manchas azules en los hombros, cuando están en celo tienen la garganta y los lados de la cabeza de color naranja. Habita en terrenos de bosque bajo, margenes de cultivos, etc. En una de las fotografías se puede ver que tiene la cola más corta, eso se debe a una de las características de las lagartijas, la auto amputación. Una estrategia de defensa que permite desprenderse de la cola cuando es atrapada por un depredador. Esta vuelve a regenerarse, pero no consigue la longitud anterior a su desprendimiento.