El Castell. Relleu.

 

Comença el dia a Relleu

Comença el dia a Relleu. Els primers llamps de sol il·luminen el campanar de l'església. A poc a poc el sol banyaran al poble. 

Territori sagrat. Relleu

 

Fardatxo bètic. Timon nevadensis.

 

Família: Lacertidae 

Gènere: Timon 

Espècie: Timon nevadensis 

Nom Valencia: Fardatxo bètic 

Nom Castellà: Lagarto bético 

Nom Anglés: Sierra Nevada Lizard 

Fins fa poc se'l coneixia com Lacerta lepida, hui dia s'han separat en dues espècies Timon lepidus i Timon nevadensis. Aquest últim és el que habita en la nostra zona, distribuint-se per rambles, matolls i camps de cultiu. És el fardatxo més gran d'Europa, viu en el sud-est de la península ibèrica. Arriba a aconseguir els 26 cm del cap i el cos, arribant als 70 cm de longitud incloent la cua. Color gris marró. Taques de color verd clar en el dors, que poden ser blavosos en l'època de zel. Els mascles tenen el cap de major grandària, encara que les femelles tenen una major longitud de cos. S'alimenta d'invertebrats principalment de coleòpters, himenòpters i ortòpters, encara que no menysprea sargantanes, xicotets ocells i fruits. Al seu torn és presa de rapinyaires, fagines i colobres. 

Localitat de les fotografies: Relleu i Elx. 

The Ocellated or Jewelled Lizard, now called The Sierra Nevada Lizard 

Until recently, it was known as Lacerta lepida, today Timon lepidus and Timon nevadensis have been separated into two species. The latter is the one that inhabits our area, being distributed along dry riverbeds, thickets and cultivated fields. It is the largest lizard in Europe. It lives in the southeast of the Iberian Peninsula. The head and body reaches 26cm , but it reaches 70 cm in length including the tail. It is a brown grey colour with light green spots on its back, which may be bluish during the mating season. Males have a larger head, although females have a longer body length. It feeds on invertebrates, mainly Coleoptera, Hymenoptera and Orthoptera, although it does not mind other lizards, small birds and fruits. At the same time it is prey to birds of prey, macaws and snakes. 

Hasta hace poco se le conocía como Lacerta lepida, hoy en día se han separado en dos especies Timon lepidus y Timon nevadensis. Este último es el que habita en nuestra zona, distribuyéndose por ramblas, matorrales y campos de cultivo. Es el lagarto más grande de Europa, vive en el sureste de la península ibérica. Llega a alcanzar los 26 cm de la cabeza y el cuerpo, llegando a los 70 cm de longitud incluyendo la cola. Color gris pardo. Manchas de color verde claro en el dorso, que pueden ser azulados en la época de celo. Los machos tienen la cabeza de mayor tamaño, aunque las hembras tienen una mayor longitud de cuerpo. Se alimenta de invertebrados principalmente de coleópteros, himenópteros y ortópteros, aunque no desdeña lagartijas, pequeñas aves y frutos. A su vez es presa de rapaces, garduñas y culebras.

Hipparchia fidia

Família: Nymphalidae 

Gènere: Hipparchia 

Espècie: Hipparchia fidia 

Nom Valencia: 

Nom Castellà: Festón blanco 

Nom Anglés: Striped Grayling

La Hipparchia fidia és una papallona relativament gran (arriba als 6 cm.), fàcil d'identificar pel disseny alar. Ales grisenques amb unes bandes irregulars en zig zag blanquinoses, delimitades per una línia negra. Té dos ocels negres, envoltats d'una banda groguenca i en el centre un punt blanc. Entre els ocels té dues taques blanques. 

Prefereix zones obertes, seques i rocoses. S'alimenta de gramínies. 

Localitat de les fotografies: Relleu. 

Data: 2020.

Hipparchia fidia is a relatively large butterfly (it reaches 6 cm.). Easy to identify due to its wing pattern. Greyish wings with irregular whitish zig-zag bands, bordered by a black line. It has two black ocelli (simple eye), surrounded by a yellowish band and in the centre a white point. Between the ocelli it has two white spots.

It prefers open, dry and rocky areas. It feeds on grasses.

La Hipparchia fidia es una mariposa relativamente grande (llega a los 6 cm.), fácil de identificar por el diseño alar. Alas grisáceas con unas bandas irregulares en zig-zag blancuzcas, delimitadas por una línea negra. Tiene dos ocelos negros, rodeados de una banda amarillenta y en el centro un punto blanco. Entre los ocelos tiene dos manchas blancas. 

Prefiere zonas abiertas, secas y rocosas. Se alimenta de gramíneas.

Zamenis scalaris. Serp blanca.

Exemplar juvenil atropellat

Família: Colubridae. 

Gènere: Zamenis. 

Espècie: Zamenis scalaris. 

Nom Valencià: Serp blanca. 

Nom Castellà: Culebra de escalera

Nom Anglés: Ladder Snake

De grandària mitjana, pot arribar a mesurar 1,6 metres. Els exemplars joves tenen un color més grisenc amb unes taques negres en el dors en forma d'escala. A mesura que envelleixen van perdent les taques dels trams d'escala, quedant al final dues línies negres en el dors, sent el color del cos marró groguenc. Les seues pupil·les són redones i de color negre. No és verinosa. Molts exemplars moren atropellats a la primavera i estiu. Viu en camps de cultius pròxims a la muntanya mediterrània en els quals s'alimenta de micromamifers als quals mata per asfíxia, mitjançant constricció. Caça a l'alba i al capvespre.  On hi ha colobres, desapareixen els rosegadors.  Així mateix, és presa de l'Àguila serpera. Al vespre s'aixopluguen en caus abandonades de rosegadors. A l'octubre o novembre depenent del fred, comença l'ensopiment, que pot durar quatre o cinc mesos. En climes més càlids com el nostre s'escurça aquest període.

Localitat de les fotografies: Relleu. 

Medium in size, it can measure up to 1.6 metres. The young specimens have a more greyish colour with black spots on the back in the form of a ladder. As they age they lose the marks on the flight of stairs, leaving two black lines at the end at the back, the colour of the body being yellowish brown. The pupils are round and black in color. It is not poisonous. Many snakes get run over and killed in Spring and Summer. It lives in cultivated fields near the Mediterranean forest where it feeds on small mammals that it kills by suffocation through constriction. They hunt at sunrise and sunset. Where there are snakes, rodents disappear. In turn, it is prey to the short-toed eagle. At dusk they shelter in abandoned rodent furrows. In October or November, depending on the cold, dormancy begins, which can last four or five months. In warmer climates like ours this period is shortened.

De tamaño mediano, puede llegar a medir 1,6 metros. Los ejemplares jóvenes tienen un color más grisáceo con unas manchas negras en el dorso en forma de escalera. A medida que envejecen van perdiendo las manchas de los tramos de escalera, quedando al final dos líneas negras en el dorso, siendo el color del cuerpo pardo amarillento. Sus pupilas son redondas y de color negro. No es venenosa. Muchos ejemplares mueren atropellados en primavera y verano. Vive en campos de cultivos cercanos al monte mediterráneo en los que se alimenta de micromamiferos a los que mata por asfixia, mediante constricción. Caza al amanecer y al atardecer.  Donde hay culebras, desaparecen los roedores.  A su vez, es presa del Águila culebrera. Al anochecer se guarecen en huras abandonadas de roedores. En octubre o noviembre dependiendo del frío, comienza el aletargamiento, que puede durar cuatro o cinco meses. En climas más cálidos como el nuestro se acorta este periodo.

Mimetisme.

Mimetisme.
Propietat que tenen alguns animal per imitar la forma o el color dels éssers o les coses que tenen a prop per tal d’amagar-se o de defensar-se d’algun perill.

Mimicry
A property which some animals and plants have to imitate the shape or colour of living things or things that are nearby to hide or defend themselves from danger.

Mimetismo.
Propiedad que poseen algunos animales y plantas para imitar la forma o el color de los seres vivos o cosas que tienen cerca para esconderse o defenderse de algún peligro.

07/06/2020

Podarcis hispanica. Sargantana ibérica.

Família: Lacertidae. 

Gènere: Podarcis. 

Espècie: Podarcis hispanica. 

Nom Valencià: Sargantana ibérica. 

Nom Castellà: Lagartija ibérica. 

Nom Anglés: Iberian Wall Lizard.

Sargantana típicament rupícola (viu entre o prop de les roques). El cos i cap bastant plans, en els quals sobreïxen els ulls, la qual cosa li permet mirar des dels buits en les quals es refugia. La coloració va del marró al crema, a vegades verdosa. A l'esquena se sol veure una línia bifurcada com es pot observar en una de les fotografies. En els costats es poden veure a vegades dues línies gruixudes. En els joves solen tindre la cua de color verdosa, que en cas d'un atac la desprenen, desviant l'atenció del depredador i salvant la vida. Li agrada prendre el sol prop del seu refugi. S'alimenta d'insectes i aranyes.

Localitat de les fotografies: Relleu. 

Data: 2020.

A typical rock lizard (lives between or near rocks). The body and head are quite flat, from which the eyes protrude, allowing it to look out from the hollows in which it takes refuge. The colouring ranges from brown to cream, sometimes greenish. A forked line is usually seen on the back, as can be seen in one of the photographs. Two thick lines can sometimes be seen on the sides. Youngsters usually have a greenish tail, which in the event of an attack they detach, diverting the attention of the predator and saving its life. They like to sunbathe near their shelter.  They feed on insects and spiders.

Lagartija típicamente rupícola (vive entre o cerca de las rocas). El cuerpo y cabeza bastante planos, en los que sobresalen los ojos, lo que le permite mirar desde las oquedades en las que se refugia. La coloración va del marrón al crema, en ocasiones verdosa. En la espalda se suele ver una línea bifurcada como se puede observar en una de las fotografías. En los lados se pueden ver en ocasiones dos líneas gruesas. En los jóvenes suelen tener la cola de color verdosa, que en caso de un ataque la desprenden, desviando la atención del depredador y salvando la vida. Le gusta tomar el sol cerca de su refugio. Se alimenta de insectos y arañas.

No tingues pressa al volant, per favor.

No tingues pressa al volant, per favor. 

Aquests dies estem veient les cries de perdiu, algunes vegades als costats dels camins, unes altres travessant les carreteres. Els seus moviments són impulsius, la mare sol controlar bé als seus pollets, però sempre hi ha algun despistat. 

En la fotografia he posat un número als tres pollets de perdiu que es veuen. En total anava la mare i 9 pollets. Com a curiositat es pot veure el to polsós de la mare, fruit d'un bany de terra per a eliminar paràsits del seu plomatge. 

Per favor, No tingues pressa al volant. 

Slow down, please

At the moment, we can see partridges. Sometimes on the side of the road, at other times crossing the roads. Their movements are impulsive. The mother usually controls her offspring well, but there are always some that are clueless!!

In the photograph, I have numbered the three partridge chicks that can be seen. In total there was mother and 9 chicks. Interestingly, you can see the dusty tone of the mother from having a dust bath to eliminate parasites from its plumage.

Please, slow down.

No corras, por favor. 

Estos días estamos viendo las polladas de perdiz, algunas veces a los lados de los caminos, otras cruzando las carreteras. Sus movimientos son impulsivos, la madre suele controlar bien a sus retoños, pero siempre hay alguno despistado. 

En la fotografía he puesto un número a los tres pollitos de perdiz que se ven. En total iba la madre y 9 pollitos. Como curiosidad se puede ver el tono polvoriento de la madre, fruto de un baño de tierra para eliminar parásitos de su plumaje. 

Por favor, no corras.

Carduelis carduelis. Cadernera.

Família: Fringillidae.
Gènere: Carduelis.
Espècie: Carduelis carduelis.
Nom Valencià: Cadernera, Cagarnera, Carganera.
Nom Castellà: Jilguero.
Nom Anglés: Goldfinch.

Les caderneres adults són inconfusibles, és una d'aqueixos ocells que tots coneixem. Tant pel seu plomatge com pel seu cant. Té una longitud de 12 cm i una envergadura alar de 21 a 25 cm. La seua cara roja, ales negres amb franja groga, la cua escotada amb puntes blanques en els extrems de les plomes laterals d'aquesta, els distingeixen de qualsevol altre ocell. Els trobem en el camp, parcs, en el riu i el seu entorn, etc. És un ocell granívor, amb preferència per les llavors dels cards i centaurees. De fet el nom científic “Carduelis carduelis” i en Valencià “Cadernera” venen del nom del card en llatí “carduelis”. A l'hivern venen de països més del nord (Anglaterra, França, Alemanya, etc…) a terres més temperades. Formant-se bàndols de caderneres, passerells, gafarróns, etc., a la recerca d'aliment. 

Localitat de les fotografies: Relleu.

Adult goldfinches are unmistakable. It is one of those birds that we all know. Both for its plumage and for its singing. It has a length of 12 cm and a wing span of 21 to 25 cm. Its red face, black wings with a yellow stripe and its low-cut tail with white tips at the ends of its lateral feathers, distinguish them from any other bird. We find them in fields, parks, at the river and its surroundings etc. It is a granivorous bird, with a preference for the seeds of the thistle families . In fact the scientific name "Carduelis carduelis" and in Valencian "Cadernera" comes from the name of the thistle in Latin “carduelis”. In Winter they come from more northern countries (England, France, Germany, etc ...) to more temperate lands. Forming flocks of goldfinches, linnets, serins, etc. in search of food. 

Los jilgueros adultos son inconfundibles, es una de esas aves que todos conocemos. Tanto por su plumaje como por su canto. Tiene una longitud de 12 cm y una envergadura alar de 21 a 25 cm. Su cara roja, alas negras con franja amarilla, la cola escotada con puntas blancas en los extremos de las plumas laterales de esta,  los distinguen de cualquier otro pájaro. Los encontramos en el campo, parques, en el río y su entorno, etc. Es una ave granívora, con preferencia por las semillas de los cardos y centaureas. De hecho el nombre científico “Carduelis carduelis” y en Valenciano “Cadernera” vienes del nombre del cardo en latín “carduelis”. En invierno vienen de países más norteños (Inglaterra, Francia, Alemania, etc…) a tierras más templadas. Formándose bandos de jilgueros, pardillos, verdecillos, etc., en busca de alimento.

Silene vulgaris. Conilletes, esclafidors.

Família: Caryophyllaceae. 

Gènere: Silene. 

Espècie: Silene vulgaris. 

Nom Valencià: Conilletes, esclafidors. 

Nom Castellà: Collejas. Conejera. 

Nom Anglés: Bladder Campion. 

La podem trobar en camps agrícoles, camps abandonats i en les voreress dels camins. Arriba a aconseguir un metre d'altura, fulles lanceolades de color verd. Flores amb un calze unflat i pètals blancs, que li donen una imatge molt característica. Les seues fulles es consumeixen abans que florisca la planta i prèviament bullides en ensalades, truites, bullits… 

El seu nom científic Silene vulgaris, prové Silene de Sileno representat habitualment amb el ventre unflat, preceptor de Dionisio i vulgaris en llatí comú. 

Localitat de les fotografies: Relleu. 

Data: 2020. 

It is found in agricultural and abandoned fields and on the sides of the roads. It reaches a metre in height with lanceolate (spearlike) green leaves. The flowers have a swollen calyx and white petals, which give it a very characteristic image. Its leaves can be consumed before the plant blooms and were previously boiled for salads, omelettes and stews...

Its scientific name Silene vulgaris, comes from Silenus (an aged satyr), usually represented with a swollen belly, who was the preceptor (instructor) of Dionysus and vulgaris means common in Latin.

La podemos encontrar en campos agrícolas, campos abandonados y a los lados de los caminos. Llega a alcanzar un metro de altura, hojas lanceoladas de color verde. Flores con un cáliz hinchado y pétalos blancos, que le dan una imagen muy característica. Sus hojas se consumen antes de que florezca la planta y previamente hervidas en ensaladas, tortillas, hervidos… 

Su nombre científico Silene vulgaris, proviene Silene de Sileno representado habitualmente con el vientre hinchado, preceptor de Dionisio y vulgaris en latín común.

Psammodromus edwarsianus. Sargantana cendrosa d'Edwars.

Família: Lacertidae. 

Gènere: Psammodromus. 

Espècie: Psammodromus edwarsianus. 

Nom Valencià: Sargantana cendrosa d'Edwars. 

Nom Castellà: Lagartija cenicienta oriental. 

Nom Anglés: East Iberian Sand Racer 

Fa uns anys apareixia en les guies com Psammodromus hispanicus. En l'actualitat s'ha separat en tres espècies, a Relleu tenim la Psammodromus edwarsianus. Té el cap esclafat i punxegut. El color del cos va del marró al gris, amb dues franges situades als costats del cos de color que va del blanc cremós al verd (mascles en zel). A l'esquena té altres dues franges encara que menys cridaneres. Viu en zones arbustives, timonedes, cultius de secà o abandonats, marges de camins, etc. S'alimenta d'insectes. Una de les seues principals amenaces són els gats assilvestrats.

Localitat de les fotografies: Relleu. 

Data: 2020. 

A few years ago, it appeared in guides as Psammodromus hispanicus. Currently, it has been separated into three species. In Relleu, we have Psammodromus edwarsianus. Its head is flattened and pointed. The body color ranges from brown to grey, with two stripes located on the sides of the body, from creamy white to green (males in heat). On the back it has two other stripes, although less conspicuous. It lives in shrubby areas, thyme, dry or abandoned fields, roadsides etc. It eats insects. One of their main threats is feral cats. 

Hace unos años aparecía en las guías como Psammodromus hispanicus. En la actualidad se ha separado en tres especies, en Relleu tenemos la Psammodromus edwarsianus. Tiene la cabeza aplastada y puntiaguda. El color del cuerpo va del pardo al gris, con dos franjas situadas a los lados del cuerpo de color que va del blanco cremoso al verde (machos en celo). En la espalda tiene otras dos franjas aunque menos llamativas. Vive en zonas arbustivas, tomillares, cultivos de secano o abandonados, márgenes de caminos, etc. Se alimenta de insectos. Una de sus principales amenazas son los gatos asilvestrados.

Zygaena fausta

Família: Zygaenidae.

Gènere: Zygaena.

Espècie: Zygaena fausta.

Nom Castellà: Gitanilla de collar rojo

Nom Anglés: Burnet Moth

Aquesta papallona d'hàbits diürns, està classificada com a nocturna per la seua morfologia. Mesura uns 30 mm. El color de les ales, roig i negre, avisa als seus possibles depredadors de la seua toxicitat, ja que en el seu organisme acumula derivats del cianur. Aquest tipus de coloració vistosa i tòxica, se'l coneix com aposemàtica.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2020.

This moth with diurnal (out in the day) habits is classified as nocturnal due to its morphology (shape). It measures about 30mm. The color of the wings, red and black, warns potential predators of its toxicity, since it accumulates cyanide derivatives in its body. This type of showy and toxic colouration, is known as aposematic.

Esta mariposa de hábitos diurnos, está clasificada como nocturna por su morfología. Mide unos 30 mm. El color de las alas, rojo y negro, avisa a sus posibles depredadores de su toxicidad, ya que en su organismo acumula derivados del cianuro. Este tipo de coloración vistosa y tóxica, se le conoce como aposemática.

Vespula germanica.

Família: Vespidae.

Gènere: Vespula. 

Espècie: Vespula germanica. 

Nom Castellà: Avispa alemana, Chaqueta amarilla.

Nom Anglés: European/German Wasp or German Yellow Jacket.

És una vespa gran, de 12 a 17 mm de longitud. El cap, tòrax i abdomen presenten una coloració groga i taques negres, potes grogues. No perd l'agulló quan pica i pot mossegar. No és agressiva si no se sent en perill. La seua alimentació és oportunista, en la qual inclou, nèctar, fruita, secrecions de pugons, artròpodes (mosques, mosquits, erugues), carronya, etc. Viu en colònies. Després de l'hivern la reina construeix un niu en un lloc sec i protegit, normalment sota terra. La reina s'encarrega de tot fins al naixement de les primeres obreres. Estàs continuen amb la construcció del niu, el seu manteniment i defensa. Cap al final de l'estiu la reina comença a produir els individus reproductius (abellots i futures reines), els quals abandonen el niu per a reproduir-se. Després, les noves reines busquen algun lloc protegit per a passar l'hivern.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2020. 

It is a large wasp 12 to 17 mm long. The head, thorax and abdomen have a yellow colouration and black spots, yellow legs. It does not lose the stinger when it stings and can bite. It is not aggressive if it does not feel in danger. Their diet is opportunistic, which includes nectar, fruit, secretions of aphids, arthropods (flies, mosquitoes, caterpillars), carrion, etc. Live in colonies. After Winter the queen builds a nest in a dry and protected place, usually underground. The queen takes care of everything until the birth of the first workers. They continue with the construction of the nest, its maintenance and defence. Towards the end of the Summer the queen begins to produce the reproductive individuals (drones and future queens), which leave the nest to reproduce. Later, the new queens look for a protected place to spend the Winter.

Es una avispa grande, de 12 a 17 mm de longitud. La cabeza, tórax y abdomen presentan una coloración amarilla y manchas negras, patas amarillas. No pierde el aguijón cuando pica y puede morder. No es agresiva si no se siente en peligro. Su alimentación es oportunista, en la que incluye, néctar, fruta, secreciones de pulgones, artrópodos (moscas, mosquitos, orugas), carroña, etc. Vive en colonias. Después del invierno la reina construye un nido en un lugar seco y protegido, normalmente bajo tierra. La reina se encarga de todo hasta el nacimiento de las primeras obreras. Estás continúan con la construcción del nido, su mantenimiento y defensa. Hacia el final del verano la reina comienza a producir los individuos reproductivos (zánganos y futuras reinas), los cuales abandonan el nido para reproducirse. Después, las nuevas reinas buscan algún lugar protegido para pasar el invierno.

Steatoda paykulliana.

Família: Theridiidae.
Gènere: Steatoda.

Espècie: Steatoda paykulliana.

Nom Castellà: Falsa viuda.

Nom Anglés:False Black Widow Spider.

Les femelles de Steatoda paykulliana arriben a mesurar 12 mm de longitud i són aproximadament el doble de grans que els mascles. L'abdomen té forma de globus esclafat, de color negre amb dues franges no superposades, una dorsal i una altra lateral. Es diferencia de les vertaderes aranyes vídues negres perquè estàs tenen marques dorsals i ventrals. Les ratlles són de color groc ivori en femelles joves i roig ataronjat en les madures, com és el cas de l'exemplar fotografiat a Relleu.

Aquestes aranyes filen xarxes tridimensionals on atrapen a les seues preses. 

S'alimenta de xicotetes preses com larves, mosques, grills de xicoteta grandària, borinots, vespes, etc.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2020. 

Females of the Steatoda Paykulliana species grow to 12 mm in length and are approximately twice as large as males. The abdomen is shaped like a flat, black balloon with two non-overlapping stripes, one dorsal and the other lateral. It differs from true black widow spiders in that they have dorsal and ventral markings. The stripes are ivory yellow in young females and orange-red in mature spiders, as is the case of the specimen photographed in Relleu.

These spiders spin three-dimensional nets where they catch their prey.

It feeds on small prey such as earwigs, fly larvae, flies, small crickets, bumblebees, wasps, etc.

Las hembras de Steatoda paykulliana llegan a medir 12 mm de longitud y son aproximadamente el doble de grandes que los machos. El abdomen tiene forma de globo aplastado, de color negro con dos franjas no superpuestas, una dorsal y otra lateral. Se diferencia de las verdaderas arañas viudas negras porque estás tienen marcas dorsales y ventrales. Las rayas son de color amarillo marfil en hembras jóvenes y rojo anaranjado en las maduras, como es el caso del ejemplar fotografiado en Relleu.

Estas arañas hilan redes tridimensionales donde atrapan a sus presas. 

Se alimenta de pequeñas presas como tijeretas, larvas de moscarda, moscas, grillos de pequeño tamaño, abejorros, avispas, etc.

Bufo spinosus. Gripau.

Família: Bufonidae.

Gènere: Bufo.

Espècie: Bufo spinosus.

Nom Valencià: Gripau.

Nom Castellà: Sapo común.

Nom Anglés: Common Toad.

Ho podem veure en fosquejar després d'èpoques de pluges (no confondre amb el més abundant Gripau Corredor “Bufo calamita”), desplaçant-se amb pas lent o xicotets salts. Pansa el dia amagat davall de pedres, arrels, etc.… S'alimenta a la nit preferentment d'invertebrats, sent un aliat dels agricultors, ja que ajuden a controlar possibles plagues. Els femelles són de major grandària que els mascles, arribant a mesurar 18 cm. El color va del marró al gris. Ulls inflats, iris groc o taronja i pupil·les allargades horitzontalment. Darrere dels ulls es trobes les glàndules paratiroides. En l'època de reproducció es desplacen a les tolles o rierols permanents amb vegetació, on van nàixer, muntant-se els mascles a l'esquena de les femelles (*amplexus). El *amplexo pot durar diversos dies mentre les femelles posen una doble filera d'ous que el mascle fertilitza amb la seua esperma.

Localitat de les fotografies: Benimantell i Relleu.

We can see this amphibian at dusk after the rainy season (not to be confused with the more abundant "Bufo calamita" Corridor Toad), moving with slow steps or small jumps. It spends the day hidden under rocks, roots, etc. ... It feeds, preferably, on invertebrates at night, being an ally of farmers, since they help control possible pests. Females are larger than males, measuring 18 cm. Colour ranges from brown to grey. It has bulging eyes, yellow or orange irises and horizontally elongated pupils. Behind the eyes are the parathyroid glands.  In the breeding season they move to the ponds or streams with vegetation, where they were born, the males riding on the backs of the females (amplexus - the mating position of frogs & toads). This mating can last several days while the females lay a double row of eggs that the male fertilizes with his sperm.

Lo podemos ver al anochecer después de épocas de lluvias (no confundir con el más abundante Sapo Corredor “Bufo calamita”), desplazándose con paso lento o pequeños saltos. Pasa el día escondido debajo de piedras, raíces, etc.… Se alimenta por la noche preferentemente de invertebrados, siendo un aliado de los agricultores, ya que ayudan a controlar posibles plagas. Los hembras son de mayor tamaño que los machos, llegando a medir 18 cm. El color va del marrón al gris. Ojos abultados, iris amarillo o naranja y pupilas alargadas horizontalmente. Detrás de los ojos se encuentras las glándulas paratiroides. En la época de reproducción se desplazan a las charcas o arroyos permanentes con vegetación, donde nacieron, montándose los machos a las espaldas de las hembras (amplexus). El amplexo puede durar varios días mientras las hembras ponen una doble hilera de huevos que el macho fertiliza con su esperma. 

Micrommata sp.

Família: Sparassidae.

Gènere: Micrommata.

Espècie: Micrommata sp. 

Nom Anglés: Green Huntsman Spider

En aquesta ocasió per desgràcia no es pot arribar a identificar l'espècie per la fotografia. Així que arribem fins al gènere. La fotografia està feta al jardí de casa i pertany a un gènere d'aranyes caçadores, perfectament camuflades en el seu entorn.

Localitat de la fotografia: Relleu.

This time, unfortunately, the species cannot be identified from the photograph. So we have to go to the genus. This photograph was taken in a home garden and belongs to a genus of hunting spiders, perfectly camouflaged in their environment.

En esta ocasión por desgracia no se puede llegar a identificar la especie por la fotografía. Así que llegamos hasta el género. La fotografía está hecha en el jardín de casa y pertenece a un género de arañas cazadoras, perfectamente camufladas en su entorno. 

Genetta genetta. Geneta.

Genetta genetta. Geneta. 

Família: Viverridae. 

Gènere: Genetta. 

Espècie: Genetta genetta. 

Nom Valencià: Geneta. 

Nom Castellà: Gineta. 

Nom Anglés: Common Genet. 

La seua presència a Europa sembla que és recent, ja que no s'han trobat restes fòssils i els òssies no són anteriors a l'ocupació romana. Aquests, les tenien com a mascotes a les seues cases per a caçar rosegadors, abans que els gats els portaren per a ocupar-se d'aquests menesters. Sembla un gat llarg de color grisenc amb taques fosques, cua llarga i anellada. El cos mesura entre 55 i 60 cm, amb la cua passa d'1 m. Pes d'1.2 a 2.5 kg. Viu en zones temperades i baixa altitud en el bosc mediterrani, camps de cultius i voltants de rierols. Cacen de nit, alimentant-se de micromamífers, rèptils, insectes, ocells, fruits, etc. Són depredades per raboses, brúfols i àguiles reals. 

Localitat de les fotografies: Alacant i Andalusia. 

Its presence in Europe seems to be recent, since no fossilized remains have been found and the skeletal remains do not predate the Roman occupation. Before cats, the Romans had them as pets, in their houses, to hunt rodents. The genet looks like a long greyish cat with dark spots and a long, ringed tail. The body measures between 55 and 60 cm and with the tail goes over 1 m. Weight is from 1.2 to 2.5 kg. It lives in temperate and low-altitude areas, such as the Mediterranean forest, cultivated fields and around streams. They hunt at night, feeding on small mammals, reptiles, insects, birds, fruits, etc. They are preyed upon by foxes, eagle owls, and golden eagles. 

Su presencia en Europa parece que es reciente, ya que no se han encontrado restos fosilizados y los restos óseos no son anteriores a la ocupación romana. Estos, las tenían como mascotas en sus casas para cazar roedores, antes de que los gatos los trajeran para ocuparse de estos menesteres. Parece un gato largo de color grisáceo con manchas oscuras, cola larga y anillada. El cuerpo mide entre 55 y 60 cm, con la cola pasa de 1 m. Peso de 1.2 a 2.5 kg. Vive en zonas templadas y baja altitud, como el bosque mediterráneo, campos de cultivos y en los alrededores de arroyos. Cazan de noche, alimentándose de micromamíferos, reptiles, insectos, aves, frutos, etc. Son depredadas por zorros, búhos reales y águilas reales.

Cistus salviifolius. Estepa negra.

Família: Cistaceae. 

Gènere: Cistus. 

Espècie: Cistus salviifolius. 

Nom Valencia: Estepa negra. 

Nom Castellà: Jaguarzo morisco. Jara negra. 

Nom Anglés: Sage leaf Rock Rose/Cistus. 

Arbust de fins a un metre d'altura. Les fulles, d'un color verd fosc, són rugoses pel feix, semblants a la sàlvia d'ací el seu nom “salvifolius”. Les flors blanques tenen cinc pètals amb una taca groga en la base. El fruit té forma de càpsula, d'ací la denominació del gènere “cistus”, del grec Kisthos, cistell. La podem trobar en zones de matoll mediterrani, camps abandonats, etc. Té propietats medicinals astringents i cicatritzants. 

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2020. 

Shrub up to one metre high. The dark green leaves, are rough by the base, similar to the sage, hence its name "salvifolius". The white flowers have five petals with a yellow spot in the middle. The fruit is shaped like a capsule, hence the name of the genus "cistus", from the Greek Kisthos, basket. It can be found in areas of Mediterranean scrub, abandoned fields, etc. It has astringent and healing medicinal properties. 

Arbusto de hasta un metro de altura. Las hojas, de un color verde oscuro, son rugosas por el haz, parecidas a la salvia de ahí su nombre “salvifolius”. Las flores blancas tienen cinco pétalos con una mancha amarilla en la base. El fruto tiene forma de cápsula, de ahí la denominación del género “cistus”, del griego Kisthos, cesto. La podemos encontrar en zonas de matorral mediterráneo, campos abandonados, etc. Tiene propiedades medicinales astringentes y cicatrizantes.