Silene vulgaris. Conilletes, esclafidors.

Família: Caryophyllaceae. 

Gènere: Silene. 

Espècie: Silene vulgaris. 

Nom Valencià: Conilletes, esclafidors. 

Nom Castellà: Collejas. Conejera. 

Nom Anglés: Bladder Campion. 

La podem trobar en camps agrícoles, camps abandonats i en les voreress dels camins. Arriba a aconseguir un metre d'altura, fulles lanceolades de color verd. Flores amb un calze unflat i pètals blancs, que li donen una imatge molt característica. Les seues fulles es consumeixen abans que florisca la planta i prèviament bullides en ensalades, truites, bullits… 

El seu nom científic Silene vulgaris, prové Silene de Sileno representat habitualment amb el ventre unflat, preceptor de Dionisio i vulgaris en llatí comú. 

Localitat de les fotografies: Relleu. 

Data: 2020. 

It is found in agricultural and abandoned fields and on the sides of the roads. It reaches a metre in height with lanceolate (spearlike) green leaves. The flowers have a swollen calyx and white petals, which give it a very characteristic image. Its leaves can be consumed before the plant blooms and were previously boiled for salads, omelettes and stews...

Its scientific name Silene vulgaris, comes from Silenus (an aged satyr), usually represented with a swollen belly, who was the preceptor (instructor) of Dionysus and vulgaris means common in Latin.

La podemos encontrar en campos agrícolas, campos abandonados y a los lados de los caminos. Llega a alcanzar un metro de altura, hojas lanceoladas de color verde. Flores con un cáliz hinchado y pétalos blancos, que le dan una imagen muy característica. Sus hojas se consumen antes de que florezca la planta y previamente hervidas en ensaladas, tortillas, hervidos… 

Su nombre científico Silene vulgaris, proviene Silene de Sileno representado habitualmente con el vientre hinchado, preceptor de Dionisio y vulgaris en latín común.

Psammodromus edwarsianus. Sargantana cendrosa d'Edwars.

Família: Lacertidae. 

Gènere: Psammodromus. 

Espècie: Psammodromus edwarsianus. 

Nom Valencià: Sargantana cendrosa d'Edwars. 

Nom Castellà: Lagartija cenicienta oriental. 

Nom Anglés: East Iberian Sand Racer 

Fa uns anys apareixia en les guies com Psammodromus hispanicus. En l'actualitat s'ha separat en tres espècies, a Relleu tenim la Psammodromus edwarsianus. Té el cap esclafat i punxegut. El color del cos va del marró al gris, amb dues franges situades als costats del cos de color que va del blanc cremós al verd (mascles en zel). A l'esquena té altres dues franges encara que menys cridaneres. Viu en zones arbustives, timonedes, cultius de secà o abandonats, marges de camins, etc. S'alimenta d'insectes. Una de les seues principals amenaces són els gats assilvestrats.

Localitat de les fotografies: Relleu. 

Data: 2020. 

A few years ago, it appeared in guides as Psammodromus hispanicus. Currently, it has been separated into three species. In Relleu, we have Psammodromus edwarsianus. Its head is flattened and pointed. The body color ranges from brown to grey, with two stripes located on the sides of the body, from creamy white to green (males in heat). On the back it has two other stripes, although less conspicuous. It lives in shrubby areas, thyme, dry or abandoned fields, roadsides etc. It eats insects. One of their main threats is feral cats. 

Hace unos años aparecía en las guías como Psammodromus hispanicus. En la actualidad se ha separado en tres especies, en Relleu tenemos la Psammodromus edwarsianus. Tiene la cabeza aplastada y puntiaguda. El color del cuerpo va del pardo al gris, con dos franjas situadas a los lados del cuerpo de color que va del blanco cremoso al verde (machos en celo). En la espalda tiene otras dos franjas aunque menos llamativas. Vive en zonas arbustivas, tomillares, cultivos de secano o abandonados, márgenes de caminos, etc. Se alimenta de insectos. Una de sus principales amenazas son los gatos asilvestrados.

Zygaena fausta

Família: Zygaenidae.

Gènere: Zygaena.

Espècie: Zygaena fausta.

Nom Castellà: Gitanilla de collar rojo

Nom Anglés: Burnet Moth

Aquesta papallona d'hàbits diürns, està classificada com a nocturna per la seua morfologia. Mesura uns 30 mm. El color de les ales, roig i negre, avisa als seus possibles depredadors de la seua toxicitat, ja que en el seu organisme acumula derivats del cianur. Aquest tipus de coloració vistosa i tòxica, se'l coneix com aposemàtica.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2020.

This moth with diurnal (out in the day) habits is classified as nocturnal due to its morphology (shape). It measures about 30mm. The color of the wings, red and black, warns potential predators of its toxicity, since it accumulates cyanide derivatives in its body. This type of showy and toxic colouration, is known as aposematic.

Esta mariposa de hábitos diurnos, está clasificada como nocturna por su morfología. Mide unos 30 mm. El color de las alas, rojo y negro, avisa a sus posibles depredadores de su toxicidad, ya que en su organismo acumula derivados del cianuro. Este tipo de coloración vistosa y tóxica, se le conoce como aposemática.

Vespula germanica.

Família: Vespidae.

Gènere: Vespula. 

Espècie: Vespula germanica. 

Nom Castellà: Avispa alemana, Chaqueta amarilla.

Nom Anglés: European/German Wasp or German Yellow Jacket.

És una vespa gran, de 12 a 17 mm de longitud. El cap, tòrax i abdomen presenten una coloració groga i taques negres, potes grogues. No perd l'agulló quan pica i pot mossegar. No és agressiva si no se sent en perill. La seua alimentació és oportunista, en la qual inclou, nèctar, fruita, secrecions de pugons, artròpodes (mosques, mosquits, erugues), carronya, etc. Viu en colònies. Després de l'hivern la reina construeix un niu en un lloc sec i protegit, normalment sota terra. La reina s'encarrega de tot fins al naixement de les primeres obreres. Estàs continuen amb la construcció del niu, el seu manteniment i defensa. Cap al final de l'estiu la reina comença a produir els individus reproductius (abellots i futures reines), els quals abandonen el niu per a reproduir-se. Després, les noves reines busquen algun lloc protegit per a passar l'hivern.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2020. 

It is a large wasp 12 to 17 mm long. The head, thorax and abdomen have a yellow colouration and black spots, yellow legs. It does not lose the stinger when it stings and can bite. It is not aggressive if it does not feel in danger. Their diet is opportunistic, which includes nectar, fruit, secretions of aphids, arthropods (flies, mosquitoes, caterpillars), carrion, etc. Live in colonies. After Winter the queen builds a nest in a dry and protected place, usually underground. The queen takes care of everything until the birth of the first workers. They continue with the construction of the nest, its maintenance and defence. Towards the end of the Summer the queen begins to produce the reproductive individuals (drones and future queens), which leave the nest to reproduce. Later, the new queens look for a protected place to spend the Winter.

Es una avispa grande, de 12 a 17 mm de longitud. La cabeza, tórax y abdomen presentan una coloración amarilla y manchas negras, patas amarillas. No pierde el aguijón cuando pica y puede morder. No es agresiva si no se siente en peligro. Su alimentación es oportunista, en la que incluye, néctar, fruta, secreciones de pulgones, artrópodos (moscas, mosquitos, orugas), carroña, etc. Vive en colonias. Después del invierno la reina construye un nido en un lugar seco y protegido, normalmente bajo tierra. La reina se encarga de todo hasta el nacimiento de las primeras obreras. Estás continúan con la construcción del nido, su mantenimiento y defensa. Hacia el final del verano la reina comienza a producir los individuos reproductivos (zánganos y futuras reinas), los cuales abandonan el nido para reproducirse. Después, las nuevas reinas buscan algún lugar protegido para pasar el invierno.

Steatoda paykulliana.

Família: Theridiidae.
Gènere: Steatoda.

Espècie: Steatoda paykulliana.

Nom Castellà: Falsa viuda.

Nom Anglés:False Black Widow Spider.

Les femelles de Steatoda paykulliana arriben a mesurar 12 mm de longitud i són aproximadament el doble de grans que els mascles. L'abdomen té forma de globus esclafat, de color negre amb dues franges no superposades, una dorsal i una altra lateral. Es diferencia de les vertaderes aranyes vídues negres perquè estàs tenen marques dorsals i ventrals. Les ratlles són de color groc ivori en femelles joves i roig ataronjat en les madures, com és el cas de l'exemplar fotografiat a Relleu.

Aquestes aranyes filen xarxes tridimensionals on atrapen a les seues preses. 

S'alimenta de xicotetes preses com larves, mosques, grills de xicoteta grandària, borinots, vespes, etc.

Localitat de les fotografies: Relleu.

Data: 2020. 

Females of the Steatoda Paykulliana species grow to 12 mm in length and are approximately twice as large as males. The abdomen is shaped like a flat, black balloon with two non-overlapping stripes, one dorsal and the other lateral. It differs from true black widow spiders in that they have dorsal and ventral markings. The stripes are ivory yellow in young females and orange-red in mature spiders, as is the case of the specimen photographed in Relleu.

These spiders spin three-dimensional nets where they catch their prey.

It feeds on small prey such as earwigs, fly larvae, flies, small crickets, bumblebees, wasps, etc.

Las hembras de Steatoda paykulliana llegan a medir 12 mm de longitud y son aproximadamente el doble de grandes que los machos. El abdomen tiene forma de globo aplastado, de color negro con dos franjas no superpuestas, una dorsal y otra lateral. Se diferencia de las verdaderas arañas viudas negras porque estás tienen marcas dorsales y ventrales. Las rayas son de color amarillo marfil en hembras jóvenes y rojo anaranjado en las maduras, como es el caso del ejemplar fotografiado en Relleu.

Estas arañas hilan redes tridimensionales donde atrapan a sus presas. 

Se alimenta de pequeñas presas como tijeretas, larvas de moscarda, moscas, grillos de pequeño tamaño, abejorros, avispas, etc.

Bufo spinosus. Gripau.

Família: Bufonidae.

Gènere: Bufo.

Espècie: Bufo spinosus.

Nom Valencià: Gripau.

Nom Castellà: Sapo común.

Nom Anglés: Common Toad.

Ho podem veure en fosquejar després d'èpoques de pluges (no confondre amb el més abundant Gripau Corredor “Bufo calamita”), desplaçant-se amb pas lent o xicotets salts. Pansa el dia amagat davall de pedres, arrels, etc.… S'alimenta a la nit preferentment d'invertebrats, sent un aliat dels agricultors, ja que ajuden a controlar possibles plagues. Els femelles són de major grandària que els mascles, arribant a mesurar 18 cm. El color va del marró al gris. Ulls inflats, iris groc o taronja i pupil·les allargades horitzontalment. Darrere dels ulls es trobes les glàndules paratiroides. En l'època de reproducció es desplacen a les tolles o rierols permanents amb vegetació, on van nàixer, muntant-se els mascles a l'esquena de les femelles (*amplexus). El *amplexo pot durar diversos dies mentre les femelles posen una doble filera d'ous que el mascle fertilitza amb la seua esperma.

Localitat de les fotografies: Benimantell i Relleu.

We can see this amphibian at dusk after the rainy season (not to be confused with the more abundant "Bufo calamita" Corridor Toad), moving with slow steps or small jumps. It spends the day hidden under rocks, roots, etc. ... It feeds, preferably, on invertebrates at night, being an ally of farmers, since they help control possible pests. Females are larger than males, measuring 18 cm. Colour ranges from brown to grey. It has bulging eyes, yellow or orange irises and horizontally elongated pupils. Behind the eyes are the parathyroid glands.  In the breeding season they move to the ponds or streams with vegetation, where they were born, the males riding on the backs of the females (amplexus - the mating position of frogs & toads). This mating can last several days while the females lay a double row of eggs that the male fertilizes with his sperm.

Lo podemos ver al anochecer después de épocas de lluvias (no confundir con el más abundante Sapo Corredor “Bufo calamita”), desplazándose con paso lento o pequeños saltos. Pasa el día escondido debajo de piedras, raíces, etc.… Se alimenta por la noche preferentemente de invertebrados, siendo un aliado de los agricultores, ya que ayudan a controlar posibles plagas. Los hembras son de mayor tamaño que los machos, llegando a medir 18 cm. El color va del marrón al gris. Ojos abultados, iris amarillo o naranja y pupilas alargadas horizontalmente. Detrás de los ojos se encuentras las glándulas paratiroides. En la época de reproducción se desplazan a las charcas o arroyos permanentes con vegetación, donde nacieron, montándose los machos a las espaldas de las hembras (amplexus). El amplexo puede durar varios días mientras las hembras ponen una doble hilera de huevos que el macho fertiliza con su esperma. 

Micrommata sp.

Família: Sparassidae.

Gènere: Micrommata.

Espècie: Micrommata sp. 

Nom Anglés: Green Huntsman Spider

En aquesta ocasió per desgràcia no es pot arribar a identificar l'espècie per la fotografia. Així que arribem fins al gènere. La fotografia està feta al jardí de casa i pertany a un gènere d'aranyes caçadores, perfectament camuflades en el seu entorn.

Localitat de la fotografia: Relleu.

This time, unfortunately, the species cannot be identified from the photograph. So we have to go to the genus. This photograph was taken in a home garden and belongs to a genus of hunting spiders, perfectly camouflaged in their environment.

En esta ocasión por desgracia no se puede llegar a identificar la especie por la fotografía. Así que llegamos hasta el género. La fotografía está hecha en el jardín de casa y pertenece a un género de arañas cazadoras, perfectamente camufladas en su entorno.