Caprimulgus ruficollis. Saboc coll-roig. Enganyapastors.

Fotografia de Joan Sala.

Família: Caprimulgidae. 

Gènere: Caprimulgus. 

Espècie: Caprimulgus ruficollis. 

Nom Valencià: Saboc. Enganyapastors. Buidacananes. Buidasaquets.

Nom Castellà: Chotacabras pardo. Chotacabras cuellirojo. 

Nom Anglés: Nightjar. 

El cant de l’Enganyapastors, és un dels tres cants d'ocells que em porten a la primavera (al costat dels de l'Abellerol i l’Oriol). Tots passen l'hivern a Àfrica i venen a nidificar en el nostre territori. El cant de l’Enganyapastors és especial, el sent en les nits fresques de la primavera, i el seu so inconfusible (com el d'un aspersor de reg). Caça en fosquejar i té un vol erràtic perseguint a les seues preses (arnes, …). Per desgràcia més d'una vegada ho he vist atropellat, pel seu costum de posar-se en les carreteres. Tres noms per a aquest ocell he sentit a Relleu. Enganyapastors, igual que el seu nom en castellà (Chotacabras) i el seu nom científic (Caprimulgus) ve d'una antiga creença (falsa, però recurrent en el medi rural) que mamava dels braguers de les cabres. Els altres dos noms Buidacananes provenen de la dificultat de caçar aquesta espècie de vol tan erràtic i que buidava la canana (cinturó amb una filera de vagues per als cartutxos que porta el caçador). Finalment el nom de Buidasaquets  m'ho va comentar el meu amic Sevilla, és un nom que sentia al seu pare, que s'ha perdut a Relleu i té el mateix origen que l'anterior, però molt més antic, de quan les escopetes de caça es carregaven amb una dosi de pólvora que s'emportava en un sac.

Autor de la fotografia: Joan Sala.

 

The song of the Brown Nightjar is one of the three bird songs that tell me  Spring is coming (along with those of the Bee-eater and the Oropendola). They all spend the Winter in Africa and come to nest in our territory. The song of the Nightjar is special, I hear its unmistakable sound (like that of an irrigation sprinkler) on cool Spring nights. This nocturnal bird is an an insectivore.  It measures between 24 and 26 cm and has a wingspan of 52 to 59 cm, with a large mouth & plumage that blends with its backgound.  It hunts at dusk and has an erratic flight chasing its prey (moths etc ...). Unfortunately, more than once I have seen birds run over, due to their habit of perching on the roads. There are 3 names for this bird that I hate in Relleu: Enganyapastors, just like its name in Spanish (Chotacabras) and its scientific name (Caprimulgus) comes from an old belief (false, but recurring in rural areas) that it suckled from the udders of the goats. The other two names Buidacananes come from the difficulty of hunting this kind of bird with such an erratic flight pattern, so hunters fire all the cartridges from their gun belt at them. Finally, the name of Buidasaquets was told to me by my friend, Seville.  It is a name that he heard his father use but that has been lost in Relleu and has the same origin as the previous one, but much older, from when hunting shotguns were loaded with a dose of gunpowder that was carried in a sack.

El canto Chotacabras pardo es uno de los tres cantos de aves que me llevan a la primavera (junto a los del Abejaruco y la Oropéndola). Todos pasan el invierno en África y vienen a nidificar en nuestro territorio. El canto del Chotacabras es especial, lo oigo en las noches frescas de la primavera, y su sonido inconfundible (como el de un aspersor de riego). Este pájaro de hábitos nocturnos e insectívoro, mide entre 24 y 26 cm y una envergadura de 52 a 59 cm, de plumaje críptico y una gran boca. Caza al anochecer y tiene un vuelo errático persiguiendo a sus presas (polillas, …). Por desgracia más de una vez lo he visto atropellado, por su costumbre de posarse en las carreteras. Tres nombres para este ave he odio en Relleu, Enganyapastors, igual que su nombre en castellano (Chotacabras) y su nombre científico (Caprimulgus)  viene de una antigua creencia (falsa, pero recurrente en el medio rural) de que mamaba de las ubres de las cabras. Los otros dos nombres Buidacananes provienen de la dificultad de cazar esta especie de vuelo tan errático y que vaciaba las cananas (cinturón con espacios para los cartuchos que lleva el cazador). Por último el nombre de Buidasaquets me lo comentó mi amigo Sevilla, es un nombre que oía a su padre y que se ha perdido en Relleu y tiene el mismo origen que el anterior, pero mucho más antiguo, de cuando las escopetas de caza se cargaban con una dosis de pólvora que se llevaba en un saco.